Joan Ponç: 30 anys de la seva mort

Els 30 anys de la seva mort són un bon moment per fer-ne memòria i recordar que per l'artista, l'art era una manera de dialogar amb el misteri de l'invisible.

El 28 de novembre del 1927 neix en un barri tranquil de Sarrià Joan Ponç Bonet. Actualment, hi figura una placa que commemora el naixement del que seria el més clar exponent de les segones avantgurades catalanes. El 4 d’abril del 1984 va morir sense fer soroll a la seva casa de Sant Pau de Vença a l’edat de 57 anys. El passat mes d’abril va fer 30 anys de la mort d’un pintor que va contribuir de manera significativa a la història de l’art. Joan Ponç, considerat un valor indiscutible del surrealisme màgic català, continua essent, tanmateix, un artista de llarg recorregut amb molts aspectes de la seva obra per redescobrir.

Així, el que podríem considerar Any Joan Ponç s’inicia amb dues esplèndides exposicions, que cal agrair i molt; una, a la galeria Dolors Junyent, prorrogada fins a finals de maig, que reuneix excel·lents peces de diverses èpoques del pintor. Se la podria considerar una retrospectiva en petit format. I l’altra, a la Fundació Cristino de Vera de Tenerife, exposició comissariada per José Corredor Matheos, que permet veure fins a finals de juny una vintena de peces de gran interès dels primers anys.

Des de l’Associació Joan Ponç hem organitzat un seguit d’actes per commemorar la seva mort. Cadascun del actes es podria considerar un homenatge en si mateix, i tindran lloc, en la majoria dels casos, als indrets on Joan Ponç va viure.

El primer ritual va esdevenir el 17 de maig al Corral de la Gala de Cadaqués, un futur espai cultural que ens ha cedit l’Ajuntament del poble. Després dels parlaments de l’alcalde, de Carles Duarte i Vicenç Altaió es va fer una primera lectura de fragments dels Diaris inèdits de Gala Dalí, llegits per Nu Miret, i de fragments de textos de l’autobiografia de Joan Ponç, llegits per Jordi Pagès. Després va tenir lloc una actuació acústica de Meritxell Gené al pati, que reprodueix al terra la Via Làctia en pedra seca.

El lloc, amb una forta càrrega simbòlica, va oferir el marc idoni per invocar l’esperit que convertí l’Empordà en seu i aixopluc del debat artístic del segle XX, especialment pel que hi va succeir, ja que era l’habitació pròpia de Gala, musa i  bruixa del primer surrealisme, i artífex de la marca Salvador Dalí, amb qui Joan Ponç comparteix la recerca del no visible. L’inframón de Dalí conté la visió i la representació de la presència del paisatge del cap de Creus, més immediata en el cas de Dalí, i més mediada per la visió del nocturn i de l’ocult, en el cas de Ponç.

El segon ritual, doncs, serà a l’Espluga de Francolí, el 13 de juny, on es presentarà aquest monogràfic de Bonart, juntament amb un recital poètic.

El tercer ritual s’ha programat a l’església de Camprodon el 12 de juliol, on també es farà un homenatge musical amb la litúrgia necessària per invocar els esperits més intrèpids de les valls dels voltants.

El plat fort de l’any, passats els calors de l’estiu: les pròximes Jornades Poncianes, que se celebraran els dies 23 i 24 d’octubre al MNAC. Dedicarem una jornada a la presentació de les nostres edicions d’altres autors, i una altra al llibre sobre l’estudi Ponç abans de Ponç, de Pilar Parcerisas, en què queda palesa la seva relació amb la crítica a través dels articles de premsa i la correspondència del pintor. Aquest dia també es farà oficial la cessió de la pintura La cabra, del 1951, a la nova sala del MNAC dedicada a Dau al Set comissariada per l’Arnau Puig.

La Fundació Lluís Coromina de Banyoles també s’ha adherit a la commemoració dels 30 anys de la mort de Joan Ponç. Per aquest motiu està preparant una exposició de Vicenç Altaió i Jordi Llavina: Domini màgic: Joan Vinyoli-Joan Ponç. L’activitat s’ha previst pel mes de febrer del 2015.

Recuperar i mantenir viu l’esperit d’un artista del nivell de Joan Ponç és un repte que té moltes assignatures pendents: acabar el catàleg raonat, mantenir-ne viu l’estudi, fer-lo visible, accessible. En un espai de coneixement permanent de l’obra de Joan Ponç es podria donar sortida al potencial d’aquest pintor, únic a l’hora de relligar mons. La seva relació amb els mestres de les primeres avantguardes inclou figures tan importants com ara Foix, Miró, Duchamp o Brossa, amb els quals seria fascinant trobar-ne els llaços. O la seva relació amb l’art romànic, les icones pop i el món del còmic. En tot cas, els 30 anys de la seva mort són un bon moment per fer-ne memòria i per recordar que per Joan Ponç l’art era una manera de dialogar amb el misteri del meravellós invisible, que, com la seva mirada, pot fer-se present arreu.

(*) Poeta i president de l’Associació Joan Ponç.

A la imatge, Jordi Carulla-Ruiz al corral de la Gala de Cadaqués.