Jordi Abelló i Xevi Solà a la Casa de Cultura Les Bernardes

Del 13 de juny al 9 de juliol la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt presenta Eròtica de Jordi Abelló i Fetitxe i fetitxismes de Xevi Solà. La inauguració s'ha previst a les 20 h. del dia 13 de juny del 2014. Jordi Abelló (Reus, 1970) explica que Eròtica “parteix de la idea de poder representar la carn, la carn com a pintura i intentar que aquesta palpiti...”, és a dir, que Abelló porta a terme un viatge de retorn al centre de la plàstica que l’aproxima a artistes com Xevi Solà (Santa Coloma de Farners, 1969), un autor estrictament contemporani que s’ha mantingut fidel a la pràctica de la pintura. En aquest sentit, el Laboratori de les Bernardes ha plantejat una exposició que vol ser, en darrera instància, un diàleg visual: el fil conductor és la representació del cos humà o, de manera més específica, de la carn entesa com aquella matèria que ens acompanya, tot i el seu caràcter mal·leable i canviant, des de que naixem fins que morim. La gènesi del projecte d’Abelló, en tot cas, no podria ser més suggeridora: “L'exposició real d’eròtica —explica el reusenc— es va realitzar a la carretera, amb una prostituta que ensenyava les meves pintures als conductors. Sempre he pensat que seria una bona manera d'exposar en la mesura que els conductors dels cotxes irremeiablement miren a les prostitutes... D'aquesta manera s'aconseguia que la mostra fos vista. Per mi és una de les millors exposicions que he fet (amb anterioritat havia exposat al top manta, amb els goril·les del zoo, amb els voltors de Nonasp, i a l'interior d'algunes sucursals bancàries...)”. Per la seva banda, Solà opta per un registre més existencial marcat per la inquietud que solen provocar les seves escenes: “Els meus personatges —aclareix Solà— estan situats gairebé sempre en exteriors banyats per la llum del sol, només per a despistar. La disfressa bucòlica desapareix de seguida: sol ser difícil, fins i tot en una primera lectura, eludir certa sensació d’inquietud i no imaginar un destí funest. La línia de l'horitzó plana, contraposada amb la vertical que crea l'individu quiet davant l'espectador, atorga un cert grau d'espiritualitat al personatge principal, que s'exposa desemparat, i dóna tristesa al conjunt de l'escena”. Dues mirades, per tant, que retornen a la plàstica més essencial amb l’objectiu de parlar del cos humà i de de les pulsions que hi trobem associades: amor i mort, sexualitat fatal (Abelló converteix alguns dels cossos que dibuixa en mantis o pregadéus) o, també, seducció i decadència d’uns éssers de carn i ossos que ens retornen la mirada amb complicitat impúdica. A les imatges, a dalt, obra de Jordi Abelló i a sota, de Xevi Solà.