Biennal d'Art Contemporani Català 2014, una biennal de resistència

Crec que tots els membres del jurat estaríem d’acord amb el titular de resistència com el més pertinent per definir la Biennal d’Art Contemporani Català  2014. La BAC és de resistència des dels seus fonaments perquè, instaurada el 1977, és la biennal d’art contemporani més antiga de l’Estat. Però en aquesta edició ens sembla que ha estat particularment resistent: una biennal que ha aconseguit ser convocada en un context de crisi aguda, tant des del punt de vista econòmic com social com cultural; una realitat que, sens dubte, ha influït en l’esperit de resistència artística que hem pogut percebre en la factura de les obres i els artistes que s’han presentat al concurs. Una de les singularitats de la BAC 2014 ha estat la presència d’Arnau Puig com a membre honorífic del jurat. Les conviccions ideàtiques de Puig –compromís radical amb l’art nou, transparència de les noves tecnologies i representació transversal de l’entramat creatiu visual de Catalunya– han estat compartides per un jurat heterogeni format per, a més del qui us escriu, Mar Redondo, vicedegana de cultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Aureli Ruiz, artista plàstic i visual de Reus; Lluís Campins, director del Museu de Sant Cugat, i Josep Canals, galerista i director de la biennal. Una de les particularitats d’aquest any que des del jurat vam detectar és la qualitat de la jove pintura catalana contemporània. De Carles Azcón (Camberra, Austràlia, 1982), Albert Arribas (Palafolls, 1981), Sergi Mesa (Manresa, 1987) vam destacar la valentia per representar a través de la pintura una nova estètica lumínica incandescent que clarament representa una nova generació crescuda amb les noves tecnologies i que s’amalgama amb una gestualitat agresta, inconformista. En aquest grup d’artistes plàstics també vam incloure Ruth Sòria (Santa Coloma Gramenet, 1989) i Bernat Soler (Vilanova i la Geltrú, 1992), aquest darrer amb una interessant aproximació alhora plàstica i conceptual als elements fonamentals del paisatge de secà: la llaurada i els xiprers, que Soler repeteix metòdicament i sensiblement sobre la frugalitat del paper. Un gran interès també van tenir les propostes conceptuals, en gran part vehiculades a través del mitjà audiovisual. De Miriam Rialp (Santa Coloma de Queralt, 1991) vam escollir el seu treball Lingots: una reflexió crítica sobre l’estat d’emergència de l’aigua en l’àmbit planetari i la seva perversió quan és tractada en forma de recurs mercantil. Per la seva banda, Irene Solà (Malla, Vic, 1990), amb Jerks Game, ens proposava una reflexió sobre la comunicació i el llenguatge humans, a través d’un audiovisual protagonitzat per una parella que, amb dues llengües diferents, es confessaven els secrets més inconfessables: la força de la comunicació emotiva davant la limitació de la paraula. Finalment, Xian Gómez-Díaz (Lugo, Galícia, 1982). Díaz ens proposava dues accions audiovisuals que reflexionaven sensiblement sobre la idea de llibertat en l’oci esportiu i durant les vacances. Com a novetat, cadascun de la cinquantena d’artistes no seleccionats podran visionar els seus treballs digitalment a peu d’exposició. Una iniciativa per fomentar la transparència i l’esperit crític del visitant de tots els espais de Catalunya per on la mostra serà itinerant. Esperem que siguin “molts i ben avinguts”, i que estimulin l’avantguarda creativa emergent del país a participar en les pròximes edicions, per una biennal resistent i alhora representativa del nostre batec creatiu més incipient. L'exposició amb les obres finalistes es podrà visitar al Museu del Tapís de Sant Cugat fins al 29 de juny del 2014. Després, la mostra s'exposarà a diferents ciutats catalanes. A les imatges, obres (a dalt) de Miriam Rialp; a sota de Xiana Gómez, Albert Arribas, Carlos Azcón, Sergi Mesa, Bernat Soler, Irne Solà i Ruth Soria.