“Energia a l’Empordà” d’Arranz-Bravo a Mas d’en Dorra

Del 21 de juny al 3 d’agost del 2014 l’Espai Mas d’en Dorra de Fortià presenta l’exposició Energia a l’Empordà d’Eduard Arranz-Bravo. El curador de l’exposició Enric Tubert Canada, llicenciat en Història de l’Art ha escrit sobre Energia a l’Empordà: “Si una cosa es pot dir de l’obra pictòrica actual d’Eduard Arranz-Bravo és que respon a una actitud desacomplexada. La seva és una obra eclèctica, visceral, sempre desbordant i amb certa tendència a la hipèrbole. Són peces que indubtablement estan fetes per algú que creu de debò en la pintura, algú a qui li agrada posar energia en el seu treball i per al qual aquest treball té quelcom de religiós, en el sentit ritualista del terme. Lacònic quan parla de la seva obra, Arranz-Bravo està convençut que saber mirar és pintar bé, però que cal mirar també cap a dintre ja que el que busca el pintor és dintre i molts pocs aconsegueixen arribar-hi. Igualment pensa que cal escollir molt bé els models i ell sempre ha defensat la força de l’art romànic del qual destaca l’austeritat, la manca d’afectació i l’expressivitat, valors, tots ells, que persegueix en la seva obra. Arranz-Bravo no es cansa de dir que a ell l’interessa tot allò humà, passional i a vegades neuròtic, segurament per això s’ha afirmat que les seves peces transiten entre l’absurd humà, l’angoixa existencial i la il·lusió frenètica per viure. En aquesta ocasió, la tria de peces que s'exposen a Mas d’en Dorra inclou vint-i-dues pintures sobre tela, la meitat de les quals corresponen al període 2002 – 2007 i la resta són obres del 2012 – 2014. A més hi ha una sèrie de 10 peces de petit format, sobre paper, concretament la sèrie “Blaus” datada el 2012 i també inclou algunes escultures recents, Es tracta d’un retorn a aquest Empordà que ell coneix tan bé després d’haver viscut anys a Cadaqués, on encara conserva el seu estudi; un territori en el qual el concepte d’energia es fa present en forma de tramuntana i d’una llum especial que perfila els volums amb una nitidesa poc comuna. El recorregut per l’exposició “Energia a l’Empordà” permet adonar-se de la màgia que desprenen aquestes figures antropomòrfiques que solen ocupar el centre de l’espai de la tela i que, si bé és cert que tenen alguna cosa de monstruoses, també ho és que acaben resultant amables i misterioses. En moltes de les peces, el fons llis, lluminós o opac, actua com una plataforma destinada a potenciar la figura, com un escenari sobre el qual es produeix una desfilada d’essers híbrids, màscares carregades d’ambigüitat. La màgia dels colors i de la llum, que tot ho inunda, converteix aquestes figures en autèntiques icones religioses, els dóta d'un valor ritual. És una bona oportunitat per gaudir davant la lluita interna de l’autor en la recerca de l’equilibri, en unes peces fetes des d’una actitud visceral, descomplexada que, d’entrada, sol produir formes on domina la desproporció i que ell sotmet a una operació de depuració, guiat per l’objectiu d’aconseguir l’equilibri citat. El millor de tot plegat és que això ho fa sense fer rebaixes en els reptes compositius i sense caure en un primitivisme construït a base de simetries. El resultat final, per tant, és un conjunt de peces que actuen com una sotragada, que ens interroguen, que ens fan sentir vius. En definitiva, una lliçó de pintura en majúscules”. A les imatges, a dalt, detall d'una obra d'Arranz-Bravo. A sota, l'artista.