Albert Gusi: la matèria pètria en referència al poder a la Galeria Balaguer

L’artista com a catalitzador del seu temps aborda la problemàtica que l’envolta des d’una posició crítica que cerca un còmplice en l’espectador. Sovint, les exposicions ens obliguen a establir connexions entre obres per així construir la nostra pròpia narració. Un exercici, aquest, que implica que dipositem part dels referents que formen part del nostre imaginari col·lectiu. Albert Gusi presenta a la galeria Fidel Balaguer de Barcelona fins al 19 de juliol del 2014 el seu darrer projecte, Work in Procés, retrat al·legòric, en clau d’humor, de la situació política a Catalunya, en relació amb el procés constituent que podria definir un nou model d’estat. Si bé anteriorment Gusi projectava accions a la natura, en aquesta ocasió, i tractant-se d’un recinte tancat, l’artista al·ludeix conceptualment al territori, el qual es presenta a partir d’una gran fotografia, i tres instal·lacions que tenen com a protagonista la matèria pètria en referència al poder i a la força dels polítics que, en el cas dels catalans, resta amagat a la faixa. En aproximar-nos a la figura d’Albert Gusi (Castellbisbal, 1970) ens vénen al cap les moltes accions dutes a terme a  finals de la dècada dels 60 pels conceptuals nord-americans, que, com per exemple Walter de Maria, situaren el seu camp d’acció en l’espai natural. Manipulacions i transformacions en el paisatge que deixaven en mans de l’atzar la seva pròpia evolució, malgrat que, per als components del land-art, les accions encapsulaven una crítica respecte del mal ús que l’home ha fet del medi ambient i que, dit de passada, encara fa. En el context nacional, Catalunya fou, a principis de la dècada dels 70, el principal productor en la investigació i la pràctica d’aquesta tendència artística encapçalada pel col·lectiu Grup de Treball, amb  membres participants com ara Fina Miralles, Àngels Ribé, Francesc Abad, Carles Hac Mor, Pere Portabella o Carlos Santos, entre molts d’altres i, més recentment, el poeta-interventor de la natura Perejaume. Des del camp de la fotografia, Albert Gusi ha elaborat nombroses intervencions en el paisatge i performances col·lectives, un treball que li ha permès acostar la investigació fotogràfica a les arts escèniques i a l’art processual; l’elaboració d’un guió previ a la celebració d’una acció concreta –com ara la instal·lació de papers fotogràfics en diferents camps del territori català, deixant que la natura imposi la seva pròpia empremta, o aquella altra on llança avions de paper fotogràfic impregnats de líquid revelador i que, malgrat la presència perenne de la gravetat, es deixen seduir durant mil·lèsimes de segon, tot enregistrant en la seva superfície els ritmes ondulants del vent. Altres accions més recents són les que, des del passat 12 d’abril, es poden veure a  l’exposició Prohibit jugar a pilota al parc, al Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot, i que mostren el vessant més lúdic i efímer d’altres propostes celebrades, respectivament, a la glacera de l’Aneto, la muntanya de Montserrat o el parc del territori volcànic de la Garrotxa. La posada en escena és la següent: una immensa pilota de platja, la qual és inflada des del punt on serà precipitada al buit, rodola al llarg de la superfície natural per traçar el seu propi trajecte; un itinerari d’aparença fluida que es manté delimitat per aquelles fronteres naturals que, de manera aleatòria, impacten sobre l’objecte. A la imatge, Albert Gusi. Parlament de Catalunya, 2014.