"Catalunya creativa" a Arts Santa Mònica

Dins del programa Europa creativa, Catalunya aspira a aconseguir 34 milions d’euros durant el període 2014-2020, per poder desenvolupar diversos projectes culturals i dels media, amb l’objectiu de promoure la internacionalització del territori, a més d’enfortir la capacitat financera des de la perspectiva cultural. Ara, a Arts Santa Mònica s’inicia un cicle de tres exposicions que porta per títol Catalunya creativa (del 17 de juny al 28 de setembre), en la qual el seu comissari, Ricard Mas, pretén desgranar les iniciatives més importants que han succeït en els darrers quinze anys –s’ha partit de l’any 1999, perquè tanca un mil·lenni i n’obre un altre–. De fet, es tracta de reflexionar i obrir interrogants creant debats i discussions centrades en les diferents propostes a partir del territori, gràcies a exposicions i tallers que tindran un caràcter itinerant, tot adaptant-se a la singularitat del lloc on es mostrin les obres. Catalunya creativa es divideix en tres apartats: Creativitat+Tradició, o el que és el mateix, el passat; Creativitat+Percepció, en què es veurà el present, i Creativitat+Investigació, que tractarà el futur. Aquesta iniciativa pretén demostrar que la creativitat trenca fronteres, que el concepte d’art s’ha de replantejar a través de la revolució tecnològica, sobretot en els últims 40 anys.  La mostra que obre el cicle és Catalunya Creativitat+Tradició, a través del diàleg entre diverses disciplines: arquitectura,  cinema, vídeo, fotoperiodisme, teatre, dansa, disseny, tipografia, còmic, música i art, que s’aparta de la idea tradicional d’arts plàstiques i que s’aproxima a un món més creatiu, encara que sembli contradictori. De les  propostes que s’hi exhibeixen, voldríem destacar la dels directors de cinema Albert Serra i Isaki Lacuesta, amb obres com ara Història de la meva mort, 2013, en què apareix l’anterior responsable d’Arts Santa Mònica, Vicenç Altaió, com a principal protagonista en el doble paper de Casanova i Dràcula, i Los pasos dobles, 2011. Del món del teatre sobresurt Jordi Galceran, amb El mètode Gronholm, 2003, que va resultar ser un fenomen de masses. Respecte a l’art conceptual, hi tenim Jesús Galdón, amb  l’escultura Mr. Potato goes to Tarragona, 2014, realitzada amb sabó i pedra; el dibuix, amb Efrén Álvarez, està molt ben representat, gràcies a la peça Varis dibuixos, en què la ironia a través del món del sexe esdevé fonamental. Finalment, Sergi Mora, amb el seu llibre Typical Spanglish, 2013, que es mou entre el còmic i el catàleg d’art, obre noves perspectives creatives. El comissari, Ricard Mas, s’ha arriscat molt en les seves propostes, que ben segur causaran impacte. Però l’art és viu i, per tant, ha de provocar la polèmica i ser trencador. Ell mateix ens ha comentat que no es tracta d’una exposició historicista, sinó de fer que el mateix espectador, com a persona autoritzada, decideixi què és art. A la imatge, detall de Typical Spanglish de Sergi Mora.