L’any 1976, dos anys després que es publiqués als Estats Units, l’editorial Bruguera traduïa al castellà la mítica antologia de ciència-ficció de Ferman i Malzberg, que, sota el títol Última etapa. Antología de ciencia ficción definitiva, reunia onze dels relats més representatius del gènere. Originalment, en la versió nord-americana, n’eren tretze, però això no ve al cas. El que aquí ens importa és que escollissin una obra de Joan Ponç per il·lustrar la coberta. Al llarg dels setanta, l’editorial Bruguera va recórrer a l’univers poncià per il·lustrar les seves cobertes, que se sàpiga, en tres ocasions més, de nou antologies de relats, però en aquests altres casos es tractava de literatura de gènere fantàstic. Els llibres eren Fantasía 1 (1976), que incorporava l’oli intitulat Mussol; Fantasía 2 (1976), il·lustrada amb l’obra Triangular cargol, i Fantasía 3 (1977), encapçalada amb l’enigmàtica Triangular bicicleta.
De cap de les maneres hem de considerar aquesta elecció una casualitat. La màgia del dibuix poncià lliga perfectament amb l’estil dels temes tant de la ciència-ficció com de la fantasia, habitualment considerats, sobretot en aquella època, gèneres de segona categoria, literatura barata. Com és, doncs, que el riquíssim i complex univers simbòlic de Joan Ponç fou tan útil per representar uns textos d’aquesta mena, el públic dels quals estava aleshores –i fins i tot es podria dir que encara avui– tan i tan allunyat de les convencions de l’alta cultura? Podríem trobar la resposta en el fervent antiacademicisme de l’obra ponciana, que connectava de ple amb les estètiques més pobres de l’època, estretament vinculades al pop, entre aquestes el boom de la ciència-ficció dels setanta –estètiques pop que, amb el temps, s’han acabat demostrant les més autènticament revolucionàries i visionàries–. Però és que l’obra de Ponç no es va anticipar a la de molts altres artistes sols en aquest aspecte. L’evident rellevància del dibuix figuratiu en la seva obra el connecta també de ple amb l’actual boom de la il·lustració que està vivint l’art contemporani. Un Ponç pop i postmodern més enllà del simbolisme.
A la imatge, detall de la coberta del llibre "Última etapa. Antologia de la ciencia ficción defintiva", realitzada per Joan Ponç.