El procés creatiu de Ferran Adrià

El 15 d’abril del 2014 es va posar la primera taula al Bullipèdia Lab a Barcelona. I el setembre del 2014 es posarà la primera pedra d’El Bulli 1846, el complex ideat per Ferran Adrià a Roses per transformar l’antic restaurant de la cala Montjoi en un centre de creació i recerca culinària o Bulli DNA, en un espai de pelegrinatge gastronòmic i en un laboratori sobre el procés creatiu, allò que interessa més a Ferran Adrià, més enllà de la cuina. I amb un sostre total de 4.383,50 m², gairebé tots soterrats per reduir l’impacte paisatgístic, segons un projecte arquitectònic innovador d’Enric Ruiz-Geli, el 2016 entrarà en funcionament El Bulli 1846, que llegarà al país després de la seva mort. El restaurant El Bulli va tancar el 30 de juliol del 2011 després de 1.846 plats, el darrer dels quals va ser una versió del Pêche Melba, el préssec Melba d’Auguste Escoffier, el mític cuiner francès, nascut el 1846. Ferran Adrià va anunciar el naixement d’El Bulli Foundation, l’endemà mateix de tancar, i la tornada pel 2014 després de dos anys per reflexionar i renovar-se. Ferran Adrià ha tornat per anar més enllà de la cuina, per estudiar la creativitat i els processos creatius. S’ha establert en un espai de 1.500 m² al carrer Mèxic de Barcelona, a la banda sud de Fira de Barcelona a Montjuïc, seu del Bullipèdia Lab, des d’on treballa, dirigeix el seu equip i canalitza tots els seus projectes. La Bullipèdia va néixer el març del 2013 per ser el núvol de coneixement culinari en línia més potent de l’univers i amb la pretensió d’ordenar l’evolució de la cuina, codificar-la i aconseguir ordre i fiabilitat. Per construir la Bullipèdia, un equip multidisciplinari desenvolupa el seaurching, nom provisional d’un concepte de cerca format per dos anglicismes: sea urchin, garota, i searching, cerca. No és ni un cercador ni una enciclopèdia, insisteix Ferran Adrià, abduït per l’estudi dels processos creatius. “El tema del debat de l’art en la cuina ja no m’interessa. Vull disfrutar dels artistes i de la seva obra. M’agraden, sobretot, les instal·lacions.” És una confessió que ajusta amb prou precisió la manera de treballar d’un creador que ha preparat molts projectes a escala real. Ara mateix prepara una exposició sobre el procés creatiu que s’inaugurarà a Madrid el 8 d’octubre, serà itinerant i acabarà com a exposició permanent a la sala gran d’El Bulli 1846, a Montjoi. “És tan complexa… És la primera exposició de la història sobre el procés creatiu; no d’El Bulli, no: la primera que s’hagi fet mai sobre qualsevol procés creatiu.” I s’afegirà a l’exposició Ferran Adrià i El Bulli. Risc, llibertat i creativitat 1961-2011, que es va veure al Palau Robert entre el 2 de febrer del 2012 i el 3 de febrer del 2013. Precisament, el Palau Robert de Barcelona serà escenari, del 2 de juny al 27 de juliol, a la sala 3.1, d’ElBufflifoundation. Exposició pública. Un projecte per compartir, amb Ferran Adrià i el seu equip. La idea de la nova exposició va néixer arran de l’exposició de Nova York sobre els seus treballs plàstics i gràfics per preparar l’estètica dels plats. Totes aquelles llibretes plenes de dibuixos de plats, de conceptes, fotografies, anotacions o idees van ser vistes com una mostra del procés creatiu d’El Bulli. “Ens en vam adonar i vam engegar un projecte per explicar tot el procés creatiu.” En un estat de work in progress permanent, mind in progress esgotador, Ferran Adrià entén que per continuar sent creatiu i millorar cal analitzar i conèixer el propi procés creatiu. Totes les escoles de negoci el van estudiar, el procés creatiu d’El Bulli, en què durant un quart de segle va canviar-ho tot cada any. Un procés creatiu molt assimilat a l’artístic. Per què? 1. “Teníem temps: tancàvem sis mesos. El món creatiu més fructífer és l’art, perquè tenen temps i poden tancar quan volen. Veig grans restaurants, molt bons, que entren en una rutina perquè no tanquen. Mugaritz fa coses que m’agraden molt perquè tanca 4 o 5 mesos. I es nota, ja que quan tornes després de tants de mesos és com si obrissis un restaurant nou cada any.” 2. “El Taller va ser clau. Vam tenir el primer taller de cuina de la història. En cuina se sol fer un plat quan es té una idea. A El Bulli, no. Al Taller fèiem idees, les provàvem i de les bones en fèiem plats. Érem més eficients.” 3. “El treball en equip. El gran xef solia treballar sol.” 4. “Invertíem el 20 per cent de la nostra facturació en R+D+I. No ho fa cap empresa al món, ja que la majoria ho inverteixen en publicitat i màrqueting o… en algun Ferrari.” Adrià continua mantenint viva la idea que va sentir a Jacques Maximim, aquell cuiner de la Nouvelle Cuisine al qual va sentir dir la frase: “Crear és no copiar.” Què és la creativitat, segons Ferran Adrià? “És el que fan les persones que volen crear. I alguna cosa nova amb diferents nivells: disruptiu o quasi mimètic. I sovint l’important no és el que fas, sinó les conseqüències del que fas.” Què és crear, segons Ferran Adrià? “És l’acte de buscar coses noves.” “Saps per què em van cridar a Documenta 12, el 2007 a Kassel?”, em pregunta. “Per tot això, per tot aquest discurs filosòfic.” Superada l’etapa Documenta, de quan tothom el considerava un artista que s’expressava a la cuina, assegura que l’art l’interessa per entendre el procés creatiu dels artistes. “Els artistes són uns privilegiats perquè poden desconnectar quan volen i tenen temps, i més llibertat que qualsevol altra persona de qualsevol altra disciplina. I per això són tan productius.” “El problema d’avui és que hi ha molta qualitat i és difícil fer coses noves”, em va insistir a dir en la nostra conversa, en què rebutja les presses i la precipitació i reivindica temps: “Quan fas una cosa que no existeix, com el que fem nosaltres, hem d’anar molt lentament. Aquest declarat admirador de Jimmy Wales recorda que la Viquipèdia va trigar cinc anys a funcionar i que va fracassar dos cops. Ferran Adrià vol anar més enllà de l’ordre enciclopèdic de la Viquipèdia i de la xarxa infinita de cercadors, com ara Google o Yahoo, perquè ho arrosseguen tot. “La Bullipèdia ha de ser una cosa acurada i finita.” Per això cal el seaurching, definit com una “eina amb una informació que serveix de coneixement, ordenada, acurada i finita, i classificada segons el procés de cada disciplina”. “Jo necessito buscar coses concretes, de qualitat i en ordre. Per això l’home hi ha de participar fent la taxonomia de cada disciplina i dient la informació que s’ha de seleccionar de cada matèria. Volem fer una eina més meravellosa que Google. Les aranyes fan una xarxa que no costa diners i fer el seaurching d’una disciplina pot costar uns 15 milions d’euros i 7 anys de feina… A nosaltres ens costarà menys perquè som molt eficients.” Insisteix que aquestes xifres no són res si es divideixen entre tots els cuiners del món. I alerta que Google i Yahoo no poden assumir la despesa econòmica de fer la taxonomia de 15.000 disciplines. I hi afegeix que el programari intel·lectual que ha desenvolupat serveix per a qualsevol disciplina, més enllà de la cuina. “Això és el mètode Bulli, un programari que ha de permetre fer el genoma del procés creatiu de qualsevol activitat.” Aquest programari s’haurà enllestit a final del 2014 per a la cuina i en tres anys per a qualsevol disciplina. I serà un programari lliure o de peatge? “No importa si es comercialitza, tot va a la fundació, un llegat que ha de passar a la Generalitat. A més, tampoc no sabem com estarà internet d’aquí a dos o tres anys.” Precisa que la donació va lligada a la llei i que el projecte que es prepara a Montjoi és de molta qualitat i molt sostenible, tant en l’aspecte arquitectònic i paisatgístic com en l’organització de visites, ja que no s’esperen cassolades de gent. “La gent ha d’entendre que el nou concepte d’El Bulli s’ha de desenvolupar a Montjoi, d’on és El Bulli. Jo he de ser conseqüent amb el meu llegat; pensa que Dalí ho va ser perquè va poder deixar el llegat a Figueres. L’important és que El Bulli es mantingui, no jo. El que salvaguardem és El Bulli, no pas Ferran Adrià.” A la imatge, Ferran Adrià (Foto Salvador Garcia-Arbós).