Cartografia del temps de Johannes Buno (1617-1697) a l’Espai 13

Antonio Gagliano presenta una mostra que parteix dels treballs d’un pioner en la representació del temps amb imatges, l’alemany Johannes Buno. L’exposició Buno, una revisió del temps cronològic i les maneres de representar-lo, es pot veure del 3 de juliol al 7 de setembre a l’Espai 13 de la Fundació Joan Mir de Barcelona. Johannes Buno va esdevenir a finals del segle XVII un dels darrers artífexs de l’ars memoriae amb la invenció d’un mètode genuí per recordar amb facilitat. Va intentar dibuixar la història cultural de l’espècie, establint relacions entre grans blocs de temps i imatges. Aquestes imatges mnemotècniques consistien en diagrames en què un seguit de fets històrics es distribuïen de manera estratègica per acabar donant lloc a figures al·legòriques. Buno presentava, així, els segles com animals i figures imaginaris. Buno parteix de la consideració que Montjuïc pot ser també un d’aquests animals monstruosos. La muntanya ha esdevingut al llarg del segle XX una formació, no sols històrica, sinó també historiogràfica, que troba el seu punt d’origen en les infraestructures que s’hi varen construir amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Al soterrani de l’exposició que llavors va tenir lloc al Palau Nacional, un diorama de la cova d’Altamira proporcionava a l’Estat espanyol un passat mític. Curiosament, aquest element també ha esdevingut la primera pedra del “centre d’acumulació d’intel·ligència” en què, en paraules d’Antonio Gagliano, s’ha transformat tota la muntanya amb el pas dels anys. Antonio Gagliano genera intercanvis entre els fets com a esdeveniments històrics i els mites com a narracions que en faciliten la comprensió. El cas de les coves d’Altamira es converteix en exemple d’aquesta doble visió de la història que proposa Gagliano: es troba entre la seva condició d’estat mític de la cultura visual universal i d’infraestructura per al coneixement d’un moment històric. Gagliano centra la seva investigació en la memòria que condensen les institucions de Montjuïc i la dissemina realitzant noves connexions i intercanvis historiogràfics. L’artista formalitza el seu treball sobre la representació del temps fent servir tres suports habituals que formen part dels mètodes tradicionals de transmissió de coneixement: la publicació, el dibuix o representació i la projecció d’imatges. La primera peça de l’exposició és una publicació gratuïta que el visitant es podrà endur i que desplega la teorització sobre l’exposició. La revisió de les coves d’Altamira està inclosa en aquesta primera peça. La publicació és la base de les tres projeccions repartides a la sala i que presenten diversos casos històrics de representació del temps i de sistemes mnemotècnics que Gagliano connecta entre si. La tercera part de la mostra, descrita per l’artista com a galàxia transferida a línia artificial, és un conjunt de 40 peces penjades a les parets que presenten documents històrics redibuixats per Gagliano sobre alumini. Alguns d’aquests documents, que es mostren aparellats entre si, no es poden fer públics i són alliberats per l’artista al ser redibuixats i exposats. Aquesta mostra tanca el cicle Arqueologia preventiva, comissariat per Oriol Fontdevila i emmarcat en el conjunt d’activitats de la commemoració del Tricentenari de 1714. Al llarg de la temporada 2013-2014 s’han presentat quatre propostes artístiques d’Oriol Vilanova, Lúa Coderch, Lola Lasurt i Antonio Gagliano, que han fet una lectura de la memòria col·lectiva tot visitant des del present diferents formes d’explicar la història. Tal com es fa en els treballs topogràfics previs a una excavació, el programa pretén resseguir les herències i els elements que han arribat fins a l’actualitat i que ens relacionen amb el passat. A la imatge, "Cartografia del temps" de Johannes Buno (1617-1697).