Pep Sau guanya l'onzena Biennal d'Art de Girona

L’artista Pep Sau (Olot, 1963) ha estat el guanyador de l’onzena edició de la Biennal d’Art de Girona convocada per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, en la modalitat d’obra realitzada, amb Su(b)squeda, un treball fotogràfic realitzat al llarg dels darrers tres anys, concebut com un viatge emocional a través de records i vivències personals de l’artista en un indret que ja li era conegut. Un lloc on Sau creu que la vida i la mort apareixen separades per un fràgil fil invisible. L’artista interpreta el pantà de Susqueda, amb el seu entorn i la gent que l’habita, com un espai de forces oposades: de bellesa i de por, de monumentalitat tecnològica i de rotunditat de la natura, i amb una arquitectura moderna que ja percebem arqueològica. Moltes persones van sacrificar el seu hàbitat -sota les aigües del pantà hi ha encara les cases del poble de Susqueda - per l’avanç d’un progrés no sempre lluminós. I segons Sau la bellesa i el sinistre es van solapant a cada passa, a cada mirada. El premi te una dotació de 6.000 euros, i l’obra passarà a formar part del Fons d’Art de la Fundació Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Segons el jurat, el recorregut que Pep Sau fa al voltant del pantà de Susqueda posa de manifest la vella paradoxa de la fotografia: molt més enllà d’un procediment per registrar objectivament la realitat, en mans de l’artista es pot revelar com a forma emocional d’evocació de l’invisible i del misteri que sovint queda ocult a l’ull nu ―d’aquí el prefix llatí sub-, present al títol, i que fa referència al que es troba a sota. La proposta guanyadora esdevé mediadora entre el públic i un entorn ben conegut en l’imaginari local gironí, desvetllant-ne tot de ressonàncies cinematogràfiques, literàries i populars, i fent evident la capacitat de l’art per posar elevar el que és proper i, al mateix temps, ressaltant-ne les sinergies amb l’universal. En la modalitat de producció d’un projecte de creació artística, ha estat elegit, entre 29 propostes presentades, el projecte de l’artista resident a València Edu Comelles (Barcelona,1984), anomenat «Bosc. Un paisatge imaginari». Segons els membres del jurat el projecte esdevé una ocasió indefugible tant per descobrir les intenses capacitats expressives de l’art sonor com per retrobar-s’hi. Amb una posada en escena de sòbria elegància, Eduard Comelles ofereix una experiència immersiva en l’entorn a partir d’un sol sentit, l’auditiu. D’aquesta manera, no només planteja un acostament al bosc diferent ―allunyat de l’imperi de la visualitat que caracteritza la nostra societat―, sinó també (i sobretot) la possibilitat d’experimentar noves sensacions amb els sentits amb els quals percebem i, per tant, construïm la realitat. L’art, doncs, com a forma de coneixement i d’autoconeixement. Aquest projecte rebrà un premi de 3.000 euros, i se’n destinaran 3.000 euros més al finançament de la producció durant els dos anys que durarà el procés de creació. Les bases de la convocatòria preveuen designar un responsable per a l’assessorament i el seguiment del treball de l’artista. Les dues propostes guanyadores expliciten el compromís dels artistes contemporanis amb la realitat immediata, per postular noves relacions amb el paisatge més proper i per repensar com ens hi relacionem. Així, optant per llenguatges poètics ―l’un eminentment visual i l’altre auditiu―, els dos treballs conviden l’espectador a atansar-se a l’entorn i atrevir-se a cercar-hi noves capes de significat. Aquest moviment mental, encara que podria no semblar-ho, és un gest polític i de compromís ètic, en la mesura que ens recorda que la manera com ens expliquem el territori ens permetrà, d’una banda, conèixer-lo i conèixer-nos, i de l’altra, decidir si cal transformar-lo o transformar-nos. Pep Sau, guanyador del premi a obra ja creada, té un llarg recorregut. Combina la fotografia i les intervencions visuals i plàstiques. És fotògraf oficial de RCR Arquitectes i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Col·labora amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya i en publicacions d’arquitectura, paisatge i antropologia nacionals i internacionals. És professor de fotografia a l’Escola Municipal d’Expressió d’Olot i té obra en el Fons de la Fundació Banc de Sabadell i al Museu de la Garrotxa. Ha participat en exposicions individuals a la Factoria de les Arts d’Olot amb projectes com ara Clandestí (1997), El jardí del meu padrí (1998), Conseqüència (1999), Maria (2000), Vida (2001); al Museu d’Història de Girona amb Erm (2001) i 2d10; a l’Institut de Cultura d’Olot (2001) amb Contradicció, a la Sala d’exposicions de l’ Escola D’Art d’Olot (2001), va exposar el projecte Dual i el mateix projecte al Museu de la Garrotxa d’Olot (2002) o l’exposició Empremtes es va poder veuure a la Sala d’exposicions La Punxa de Girona (2006). L’any 2010 va exposar Dins-Dentro-Dedans a la Salle d’Exposition de la Médiathèque Tournefeuille, al Museu de la Garrotxa i al Centro Cultural del Matadero a Huesca. La casa de pagès al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (2012), La fageda d’en Joan (2017), Bells boscos vells (2019), Aparcament (2019) o El Museu entra a casa (2021) són altres dels seus darrers treballs. Col·lectivament ha format part de projectes com ara The intangible tangible a House of Oris, Zagreb (2015) i House of Art, ÄŒeské BudÄ›jovice (2015); Wunder-Kammer al Museo El Castillo de Medellín (2018), i ha participat en l’exposició «Premi de fotografia Fundació Vila Casas» al Palau Solterra, a Torroella de Montgrí (2020). Edu Comelles, guanyador en la modalitat de projecte de creació, és un artista barceloní que actualment, viu i treballa a València; és músic i gestor cultural. El seu treball reuneix experimentació, art sonor, producció musical i disseny de so en diferents àmbits de la cultura. Ha actuat en solitari o en col·laboració en festivals com Sónar, Mutek, Eufònic o Fase, entre d’ altres; també ha participat en certàmens com ara el Mobile Week BCN, Escoltar a Buenos Aires, o Radar a Mèxic DF. La seva obra, en directe o en forma d’instal·lacions o composicions, s’ha pogut escoltar en el Reina Sofía de Madrid, Laboral (Gijón), Tabakalera (Donostia), Espai Rambleta, Bombes Gens a València, Etopia (Saragossa), CAAM (Gran Canària) o al CCCB, CaixaForum i Arts Santa Mónica a Barcelona, la seva ciutat natal. El 2017 va guanyar la prestigiosa Beca Leonardo / BBVA en la categoria d’art digital amb el projecte Spectre. També ha estat guardonat amb premis i beques com Emergents (Màlaga), Labore (Euskadi), Laboral / El Pati, o la beca Pépinières européennes a Osca; a més, ha estat seleccionat en certàmens com ara Naturalitzar-te, Art Públic / Universitat Pública o la Biennal de Mislata a València, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix Audiotalaia, una plataforma digital dedicada a la formació, edició, producció i difusió de música experimental i art sonor sota llicències Creative Commons. Comelles ha impulsat la Secció d’Art Sonor i Músiques Experimentals del Festival Ensems de València entre 2016 i 2018. Ha sigut comissari del cicle Espai Sonor en l’EACC de Castelló entre els anys 2016 i 2017. A València, entre 2010 i 2014 va capitanejar els cicles de concerts Herzios, Off_Herzios i La Gallera Sona i va programar concerts en diversos espais i sales d’art de València. D’acord amb les bases, el jurat ha seleccionat un màxim de 10 propostes més amb l’objectiu de conformar la totalitat de treballs que constituiran la propera Biennal d’Art de Girona. Seguint amb el format de l’edició anterior, la tria es limita a deu obres, a banda de les guanyadores, per compensar els artistes seleccionats, que en les edicions anteriors a la de 2019, hi havien participat sense rebre cap dotació econòmica. Entre els 10 artistes seleccionats es distribuirà equitativament una dotació de 6.000 euros. Les obres i els artistes seleccionats són: One euro to jump now (Un euro per saltar ara), de Noemi Sjöberg; Final feliz d’Alexandra Pascual; L’espai liminar en temps vigilats i vigilants, de Jorge Conde Peidro; A la deriva, de Marc Anglès; Interval, d’Andres Siri; Night ending, d’ Eladio Aguilera; Rèquiem, de Jordi Armengol; Això no és res, d’Irene Visa; Confins, d’ Isabel Banal Xifré, i Medusa, de Patricia Maseda. Per primera vegada s’exposarà també l’obra fruit del premi a un projecte de creació artística, que va guanyar l’artista cubà resident a Vidreres Levi Orta, una novetat que s’incorporava a les bases de la convocatòria de la desena biennal el passat 2019. El jurat qualificador ha estat format per Robert Fàbregas Ripoll, director de Les Bernardes; Manel Margalef Arce, director del Museu d’Art Modern de Tarragona; Roser Caminal, artista guanyadora de l’anterior edició de la Biennal; Gisel Noè Rodríguez, directora del MIAIC, Mataró Art Contemporani; Mercè Vila Rigat, historiadora de l’art, restauradora i conservadora de béns culturals, i Pere Parramon Rubio, doctor en història de l’art, professor, crític i curador. Tots sis membres coincideixen que l’important nombre de participants en aquesta convocatòria testimonia una vegada més la consolidació de la Biennal d’Art de Girona en el teixit artístic. Alhora, suposa un desafiament important per al jurat, que davant de la qualitat objectiva de més propostes de les quals poden ser seleccionades, ha d’acotar la seva tria en funció de criteris professionals argumentats i consensuats durant les deliberacions pertinents i comunicables a través dels mitjans que determini la Fundació Casa de Cultura de la Diputació de Girona. A l’hora de decidir, els dos primers fonaments del jurat han estat, d’una banda que les propostes observessin i complissin les Bases reguladores de la XI Biennal d’Art de Girona, i de l’altra, que s’hi reconeguessin els paràmetres d’excel·lència esperables en l’art contemporani a tècnics en la seva execució (tant final com en procés, en el cas dels projectes), i conceptuals i relacionals pel que a la rellevància de la seva capacitat per inserir-se en la societat del nostre temps. A partir d’aquests dos pilars, l’un normatiu i l’altre valoratiu, per tal d’oferir un veredicte que resulti en uns premis i en una exposició amb capacitat per posar de manifest ―com li correspon a una biennal d’aquestes característiques una certa realitat i tendència entre els creadors més o menys propers a la ciutat de Girona, el jurat cerca equilibris significatius complementaris: la presència de disciplines artístiques diferents, que reflecteixin la riquesa de mitjans amb què l’art connecta amb el públic –instal·lació, escultura, videoart, dibuix, fotografia, etc.; procedències geogràfiques diverses, que abasten des del que és local i immediat fins als llaços propis d’un món globalitzat; tant el reconeixement a trajectòries consolidades com l’oportunitat per a artistes emergents, i la cerca d’una paritat entre dones i homes que s’alineïn amb els valors amb els quals engrandim i fem més sòlida la nostra comunitat. L’exposició s’inaugurarà a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona la pròxima tardor, per les Fires de Girona, i es podrà visitar del 26 d’octubre de 2021 fins a principis de gener de 2022 (de dimarts a divendres d’11 a 20 h, i els dissabtes d’11 a 18 h. Els festius estarà tancada). Les darreres edicions de la Biennal d’Art han distingit artistes com ara Roser Caminal (2019), Àlex Nogué (2017), Quico Estivill (2015), Manel Bayo (2013), Job Ramos (2010), Núria Güell (2008) o Xavier Escribà i Pep Aymerich (guanyadors ex aequo l’any 2006). A la imatge, l'obra guanyadora de Pep Sau.