"Mòmies egípcies" a Caixafòrum Girona

Fins al 31 d’agost es pot veure a Caixafòrum Girona l’exposició Mòmies egípcies: el secret de la vida eterna. És el resultat de la col·laboració del Rijksmuseum van Oudheden de Leiden (Museu Nacional d’Antiguitats de Leiden, als Països Baixos), conegut arreu del món per les seves col·leccions d’egiptologia, i la Fundació “la Caixa”. Comissariada per Christian Greco, conservador de les col·leccions egípcies del Rijksmuseum, la mostra analitza i il·lustra els diversos i elaborats processos relacionats amb el traspàs del difunt a una nova vida, no tan sols des d’un punt de vista de costums o pràctiques, sinó també des d’un punt de vista sociològic. Segons les creences egípcies, calia morir per tornar a néixer en el més enllà i, per garantir el traspàs del difunt a la nova vida, calia conservar el cos del finat. Amb aquesta finalitat, es momificava el cadàver mitjançant procediments força complexos, gràcies als quals han pogut arribar als nostres dies. Tot aquest procés de momificació és analitzat, il·lustrat amb diverses mòmies, animals i humanes, i explicat detalladament en la mostra gràcies a un gran nombre d’objectes –utensilis i productes necessaris per a la preparació i embalsamament del cos– descoberts a l’interior d’algunes tombes. Els jeroglífics i els objectes ens permeten acostar-nos i entendre com es vivia la mort però també la seva vida quotidiana, mentre encara estaven en el món dels vius. A l’antic Egipte es creia que la vida eterna era similar a l’existència terrenal. Per aquest motiu s’omplien les cambres funeràries d’objectes quotidians que havien de facilitar al difunt la seva nova vida. Gràcies a això, el material descobert a l’interior de les tombes ens aporta una informació valuosíssima per entendre la seva civilització. Uns objectes, per altra banda, molt ben representats en aquesta mostra, que recull més de cent vuitanta objectes (vasos canopis, collars, anells, esteles funeràries, escultures, uixebtis...) procedents d’excavacions arqueològiques i de les col·leccions del Rijksmuseum. De la mateixa manera, si bé els objectes ens acosten a la vida terrenal, els jeroglífics inscrits en sarcòfags i parets ens permeten acostar-nos al món de les idees, al seu pensament, als seus mites i a les seves creences. Unes creences que, en certs aspectes, tenen punts de connexió evidents amb les creences del cristianisme i, per tant, ens les fan properes. El Llibre dels Morts –del qual es mostra un exemplar il·lustrat de gran interès– o altres textos recullen alguns d’aquests mites que conformen l’imaginari egipci a través de l’escriptura jeroglífica, ja sigui als murs de les tombes, en rotlles de papir o tauletes d’argila. Tanmateix, tot i la gran quantitat d’informació que ens aporten les restes arqueològiques, ens en donen tan sols una visió parcial, una visió que pot ésser completada gràcies a l’anàlisi i l’estudi de les mateixes mòmies. Per aquest motiu, durant molts anys eren desembolicades i sovint malmeses per prendre’n mostres i estudiar els procediments de momificació. Una pràctica, aquesta, que amb els anys ha caigut en desús, tal com ho demostra un interessant recull fotogràfic i documental exposat en una de les sales, on es pot veure l’evolució de l’egiptologia i de l’estudi de les mòmies, dins del qual destaca una llibreta plena de notes i dibuixos de Jean-François Champollion, l’egiptòleg que aconseguí desxifrar la pedra Rosetta. Avui dia, però, gràcies a les noves tecnologies, menys invasives, s’han pogut ampliar els coneixements sobre les malalties, els hàbits alimentaris i les condicions de vida a l’antic Egipte, sense necessitat de desembolcallar-les ni malmetre’n el cos. En aquest aspecte és interessant l’estudi i la història d’una de les mòmies exposades, la d’Ankhhor, un sacerdot de Tebes que, segons els jeroglífics del seu sarcòfag, visqué pels volts de l’any 650 aC. A través de breus vídeos explicatius l’espectador podrà endinsar-se i viure en primera persona la vida i la mort d’aquell sacerdot tebà. Diverses pantalles i projeccions aporten informació addicional a les peces exposades referents a la vida i la mort d’Ankhhor. Gràcies a l’estudi dels jeroglífics i de la mòmia a través de diversos procediments tecnològics, explicats i visibles en les diverses gravacions, s’ha pogut recollir informació suficient per deduir-ne la seva posició social, la seva professió, la seva genealogia i, fins i tot, gràcies al procediment de la tomografia computada, quina era la seva estatura i la seva edat aproximada. A partir d’aquestes dades, els especialistes del Rijksmuseum han aconseguit realitzar una recreació facial d’Ankhhor a partir de les evidències extretes després de l’exploració. Es tracta, en definitiva, d’una exposició extraordinària, amb peces de gran valor històric i documental, que s’endinsa i aprofundeix en el món fascinant de l’antic Egipte, en les seves creences, en les seves pors i en les seves esperances. Explica de manera didàctica i atractiva, però alhora rigorosa i científica, els rituals i les creences de l’antic Egipte basant-se tan sols en proves científiques, donant veu als vestigis materials que han arribat als nostres dies. Una exposició que ajuda l’espectador a entendre com es vivia la mort a l’antic Egipte i què dóna vida als morts despertant-los del seu llarg son. Perquè, tal com es pot llegir al sarcòfag d’Ankhhor: pronunciar el nom d’un mort és fer-lo viure. A la imatge, detall del sarcòfag interior d’Ankhhor. Tebes, Deir-el-Bahari, c. 625 aC. © RMO.