El blanqueig de capitals en el mercat de l'art

El blanqueig de capitals (també conegut com a rentat de diners, rentat de capitals, rentat d’actius o legitimació de capitals) és una operació mitjançant la qual una persona introdueix diner negre, producte de l’evasió d’impostos (per exemple, no haver pagat l’IVA) o d’activitats il·legals (per exemple, tràfic drogues), en el sistema financer. És un delicte que consisteix a fer que el diner negre aparegui com si s’hagués obtingut de manera lícita.

En el mercat de l’art són diverses les operacions utilitzades per blanquejar diners, amb un grau major o menor d’enginyeria, com per exemple la compra d’obres d’art documentant un preu de venda inferior al corresponent a l’operació real.

Un altre exemple de mètode de blanqueig de capitals, basat en una transacció del mercat de l’art, el trobem quan un blanquejador treu una obra d’art de la seva propietat a subhasta havent lliurat prèviament a un còmplice una suma de diners superior a la valoració de mercat de l’esmentat bé. Una vegada guanyada la licitació, el còmplice retorna al blanquejador el bé i els diners a canvi d’una comissió.

Tant en un àmbit internacional com nacional s’han anat aprovant una sèrie de lleis que imposen un conjunt d’obligacions a determinats operadors econòmics subjectes obligats amb l’objecte de prevenir, informar i alertar les autoritats quan existeixi una operació sospitosa que reveli una intenció de blanquejar capitals.

Segons la nostra vigent llei de prevenció del blanqueig de capitals, les persones que comercien professionalment amb objectes d’art o antiguitats, per exemple cases de subhastes, galeristes i antiquaris, es consideren subjectes obligats igual que les fundacions i associacions, la fi fundacional de les quals estigui relacionada amb el món de l’art.

Entre les principals obligacions que imposa la normativa de prevenció de blanqueig a professionals de l’art ens trobem: exigir documentació d’identificació dels clients, conservar els documents de les operacions realitzades, examinar qualsevol operació, amb independència de la quantia, que pugui estar vinculada al blanqueig de capitals i, si escau, comunicar-la al Sepblac i abstenir-se d’executar-la i col·laborar amb el servei executiu tot establint mesures de control intern.

Segons dades publicades pel Sepblac (Servei Executiu Espanyol de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals), l’any 2012 únicament 52 operadors del sector de l’art i les antiguitats en territori de l’Estat estaven inscrits en el cens de subjectes obligats. Aquesta dada revela que el nivell d’adequació a la normativa i, per tant, del compliment de les obligacions establertes, és molt baix en aquests sectors. Malgrat que les sancions administratives per incompliment de la llei oscil·len entre 60.000 i 1.500.000 euros de multa, el delicte està castigat amb pena de presó que va des dels 6 mesos fins als 6 anys i multes que poden superar en tres vegades els diners invertits.

(*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art.

A la imatge, il·lustració de Josep Perpinyà.