El Centre Niemeyer inaugura el 10 d'octubre a les 18 h. l'exposició Estructures de Rafael Navarro, comissariada per Rosa Olivares. En la història de la fotografia espanyola el nom i el treball de Rafael Navarro representa un dels pilars indiscutibles, un camí que ens porta des del classicisme fins el contemporani. Per la seva obra i per la seva mirada, pel seu mateix temps, caminen els noms més grans de la fotografia universal, des Eikoe Hosoe fins Edward Weston, des Harry Callahan fins Ralph Gibson. I és que Navarro, gran viatger, és també, alhora, testimoni i protagonista del viatge que la fotografia ha realitzat en tot just unes dècades de zero a tot. Estructures no és una mostra antològica, ja que no estan presents totes les seves sèries, però si reuneix alguns dels seus treballs més significatius dins de les dues branques més definides de la seva copiosa producció: el cos i l'abstracció. El cos des dels fragments més lírics fins que es converteix en un paisatge, en el món; l'abstracció des de l'ús del moviment, de l'ombra, de la repetició, del fragment, fins a la essencialitat del color. Més de 50 anys de la millor fotografia del segle XX i XXI seleccionades només entre vuit de les seves sèries més significatives, des de 1975 fins 2011.
Com escriu Rosa Olivares: "La fotografia de Rafael Navarro és un d'aquests llocs, on no importen les modes, ni els prejudicis, ni la por. Aquesta exposició vol recuperar d'alguna manera aquest esperit de calma i de silenci. Ser un lloc on el pensament es voli tranquil entre les obres, sense presses ni exigències, mirant, sentint, experimentant, sense buscar res més que aquest moment fugaç de calma i benestar. Aquesta exposició no pretén ser una mostra antològica, ni tampoc retrospectiva. Falten massa obres per pretendre una cosa així. Potser estigui més a prop d'un homenatge personal a un artista tranquil que ha desenvolupat la seva obra com la seva pròpia vida, amb respecte i responsabilitat. Un artista rar, sincerament. Perquè és estrany trobar un artista amb una obra ingent realitzada durant més de 40 anys i que segueixi sent coherent, sincera i personal. De la bellesa i altres coses ja en parlarem després. Hem reunit en aquesta selecció d'Estructures obres des de la seva primera sèrie (Formes, 1975) fins a les últimes, encara que com dic, ens hem saltat moltes de les seves sèries i dels seus processos, però és un signe de saviesa no aclaparar al públic, deixar sempre alguna cosa per a una altra ocasió. No convé exagerar ni fer massa soroll. És aquesta mostra una selecció d'imatges silencioses, de formes en equilibri, d'estructures bàsiques sobre les quals s'assenta la vida. D'altra banda, Rafael Navarro és un artista molt conegut i molt reconegut entre els fotògrafs i col·leccionistes, tant a Espanya com a Portugal, França, Itàlia, Suïssa i Amèrica Llatina en general. Un artista el currículum resulta una mica aclaparador, doncs igual que és tranquil, metòdic, en la producció, és desbordant en la seva activitat constant. No calia fer una presència excessiva, millor buscar, en temps regirats, escletxes per a la lleugeresa".