Com exposar en una galeria (2)

A més a més de les galeries, l’artista sempre pot trobar llocs on li deixin exposar les seves obres, sobretot la pintura, per decorar el local o per treure’n algun benefici. L’artista ha de saber què significa exposar en un bar, en un restaurant, en un centre cívic, en un hotel o a casa d’un amic de la part alta de la ciutat, i el que significa fer-ho en una galeria, en una fundació o en un museu; s’ha de saber que, naturalment, no és el mateix, conèixer-ne les diferències, assumir-les i valorar-ne les conseqüències. Hi ha també un tipus d’exposicions, sempre col·lectives i en les quals és més o menys fàcil participar, que són les exposicions benèfiques per alguna causa humanitària, en què l’artista regala l’obra, se’n fan a tot arreu, pobles, ciutats o capitals, n’hi ha de tots tipus i de tots els formats. Participar-hi pot donar un cert prestigi i és una manera fàcil de veure penjada l’obra pròpia al costat de la d’un artista famós. Sempre m’he preguntat per què només es demana als artistes que participin en aquest tipus d’exposicions; és a dir, vendre les obres regalades i destinar-ne els beneficis a una ONG o a les víctimes d’un terratrèmol, i no per exemple als dissenyadors de moda, a les editorials o a les botigues d’electrodomèstics, que segurament recaptarien més diners. Segur que buscant trobaríem més models i més maneres perquè l’artista pugui ensenyar la seva obra, sobretot des que fer-ho en línia, en webs, plataformes, blogs... és cada vegada més fàcil i més reconegut. El lloc més conegut potser és la web Saatchi Art www.saatchiart.com, en la qual es poden comprar milers d’obres d’artistes de tot el món. També Deviant Art, una web on una comunitat d’artistes internacionals ensenyen i venen les seves obres, el Google Art Project, un projecte de Google amb diferents museus internacionals en què es pot veure una selecció de les seves col·leccions o la Vip Art Fair, la primera experiència de fer una fira d’art on l’espai expositiu és internet. Des que el 2008 Damien Hirst va anunciar que Shoteby’s subhastaria les seves obres recents, en lloc de fer-ho a la seva galeria Gagosian, es va obrir un nou camí, encara que ni ell ni cap altre artista han repetit l’operació, i s’ha iniciat un debat i un discurs, avui més viu que mai, que vol fomentar i posar en dubte la necessitat i la utilitat de la galeria. Que un artista pot donar-se a conèixer i pot vendre la seva obra sense treballar en una galeria i, el més important, sense quedar fora del mercat. Un exemple d’això és l’article publicat fa unes setmanes al The Art Newspaper sota el títol Dealing direct: Do artist need galleries? (Tracte directe: De debò els artistes necessiten les galeries?), en el qual s’explica el cas de l’artista portuguesa Joana Vasconcelos, que el 2013 va veure com la seva galeria Haunch of Venison va tancar en ser adquirida per Christie’s, però ella ha pogut continuar treballant i venent la seva obra directament des del seu estudi de Lisboa. Perquè d’artistes que han venut, i que venen, des del seu estudi n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà sempre. Uns perquè no tenen galeria, d’altres perquè són poc professionals; els més espavilats, però, mantenen relacions amb alguna galeria i/o institució i aconsegueixen durant un temps tenir i mantenir una cotització de la seva obra, encara que la majoria no estan ni estaran mai en el mercat de l’art, ja sigui local, nacional o internacional. Una altra iniciativa molt popular i normalment amb suport institucional és la dels Tallers Oberts, on els artistes obren els seus tallers als ciutadans de diversos barris de Barcelona, a la web www.tallersobertsbarcelona.cat es pot veure tota la informació. Però aquí intentarem conèixer com s’arriba a exposar en una galeria, sabent i afirmant que exposar en una galeria és l’inici d’un llarg i difícil camí, però que no és cap garantia d’èxit, i que molts artistes que han exposat en moltes galeries durant molt de temps no han aconseguit l’objectiu que buscaven. A la imatge, Galeria Balaguer de Barcelona. Exposició de David Pujal.