Vells temps a la Sala Beckett

Harold Pinter és probablement el dramaturg britànic més important de la segona meitat del segle XX. Premiat amb el Nobel de literatura l’any 2005 per ser qui en les seves obres descobreix el precipici sota la irrellevància quotidiana i les forces que entren en confrontació a les habitacions tancades. Vells temps, obra de Pinter dirigida per Sergi Belbel i interpretada per Silvia Bel, Miriam Alamany i Carles Martínez és un dels èxits del Grec 2014 Festival de Barcelona que es presenta a la sala Beckett. El 15 de juliol després de la funció hi hagué un col·loqui on els actors, el director i l’ajudant de direcció Antonio Calvo van voler sondejar les sensacions que Vells Temps causa en el públic que cada nit omple fins al pal de la bandera la sala Beckett, un laboratori de les arts escèniques, un obrador internacional de dramatúrgia que des de l’any 1989 ha bastit el panorama del qual anomenem teatre alternatiu i que de fet és el pal de paller de l’autoria contemporània. El diàleg entre el públic i els actors i directors va suscitar interpretacions diverses d’una obra que permet aquest joc. També va aparèixer la controvèrsia que les traduccions perpetren de vegades d’una manera superposada i d’altres a través de les traduccions dels títols de pel·lícules com és el cas del film conegut a casa nostra com Llarga és la nit i que en el títol original (Odd man out) conté un significat que podria fer peu a un gir interpretatiu molt diferent. Els actors varen exposar la seva percepció excepcional però sense donar solució a aquesta partida de tenis on un matrimoni burgès es veu qüestionat per la visita d’una antiga companya. Els silencis i les pauses formen part de la dramatúrgia i la solució escènica en la sala Beckett del carrer Alegre de Dalt condiciona i performa un espai que recorda el format cinematogràfic del panavisió. Carles Martinez, el Deeley de Vells Temps, va apuntar que les obres de H. Pinter tenen aquest caràcter oníric i que també comparteixen un humor molt britànic, ell mateix va fer una aproximació a l’estructura de l’obra Vells Temps, amb la música de jazz on les improvisacions donen el to i cada instrument espera el seu moment per fer una variació. Tanmateix totes les arts tenen nexes que les relacionen més enllà de les categories que les encotillen. Silvia Bel en el paper d’Anna i Miriam Alamany en el de Kate conformen el triangle de personatges / actors moguts pel text de Pinter que estarà damunt l’escenari creat per Max Glaenzel fins al 27 de juliol.