Tony Keeler i Miró Pedret: Amèrica i Catalunuya a l'Estudi Vidal

L’exposició Viatges d’anada i tornada, comissariada per Beli Artigas i inaugurada a l’estudi de Josep Vidal i Vidal del carrer d’en Bosch de Sitges va oferir-me la possibilitat de retrobar dos artistes sitgetans, el fotògraf Tony Keeler i el pintor Miró Pedret acompanyats de les seves respectives esposes Linda Klipstein i Teresa Muntané. Teresa estava contenta, exultant es podria dir, pel protagonisme encarnat en la seva família, una de les dotze biografiades amb motiu de la segona edició de la setmana Catalunya-Amèrica organitzada per Joventuts Musicals de Sitges. Linda Keeler sempre amatent va presentar-me el pintor Miró Pedret qui el Nadal de 2002 l’ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona varen organitzar l’exposició “Visió d’art modern” a l’edifici Miramar. Miró Pedret recordava el Mercat Vell on va exposar, i els temps, no fa pas gaire, quan era un espai d’exposició notable, seguidament em manifestava el desencís que li produeix veure’l en les mans privades del rom Bacardí. Linda Keeler afegia dates aproximades tot esmentant la referència de l’exposició de les fotografies del seu espòs en homenatge a Salvador Dalí en el seu centenari que el 2004 que va realitzar-se primer a Cadaqués, de març a maig, i després a Sitges, de juliol a octubre, afegint-hi el tòpic: -com passa el temps!. Tony Keeler i la seva família són un exemple de l’atracció que ha exercit el reclam sitgetà, entès com a crida de la influència de la Mediterrània, en els artistes americans, o no, que han sabut apreciar la particularitat de Sitges, refugi i aparador. El fotògraf Tony Keeler ha estat també un dels referents sitgetans per molts artistes com el pintor Miró Pedret que, quan de tant en tant retorna fugaçment des del Sud de França a Sitges, mai deixa de passar pel carrer del Tacó per retrobar Tony i Linda. –Has de trucar perquè hi som sempre per dalt. Encara que la porta estigui tancada. Has de trucar al timbre. La disposició per acollir tothom que truca al cancell i l’amabilitat extrema d’aquests americans de Connecticut, que són ja una part indestriable del veïnatge sitgetà, pot arribar a sorprendre a més d’un. Com sorprenent ha estat l’exhumació, en tant que redescobriment, del quadre Fragata Nueva Teresa Cubana davant les costes de Sitges una donació filantròpica d’una família valenciana, els Del Campo, que han regalat a la vila aquesta marina amb llagut i veler que canoneja salves de salutació tot passant per la façana de la blanca Subur. El quadre, obra de Rafael Monleón y Torres (València, 1843 – Madrid, 1900), mereix un lloc d’honor en la sala de l’estudi de Josep Vidal i Vidal, altre sitgetà que feu les amèriques d’anada i tornada. El quadre és un clar exemple del passat mariner i dels lligams de Sitges amb les altres viles catalanes com Vilanova i la Geltrú, Canet i Arenys de Mar que feien la cursa americana. Tal com ha estat plantejada l’exposició Viatges d’anada i tornada, hi hagué “americanus” que anaren a Cuba i tornaren enriquits, n’hi hagué d’altres que tornaren amb les butxaques buides i molts d’altres no varen tornar, es van quedar allà per sempre, allà en L’Havana. El mateix fenomen migratori es reprodueix avui amb els llatinoamericans que arriben o tanmateix amb els catalans que marxen nord enllà establint-se a ultramar, arrelant-se en un país estrany que a poc a poc esdevindrà una nova pàtria amb ressons i memòries idealitzades d’aquell terrer on van quedar les arrels, els ancestres, els amics i la joventut que malenconiosament recordem quan ens tornem a trobar de nou. A la imatge, "Fragata Nueva Teresa Cubana" de Rafael Monleón.