El sentit primer de la paraula ficció ens remet a “allò que ha estat creat” i, per contra, la paraula realitat es percep com “el conjunt de tot allò que existeix”. A partir d’allò real i d’allò creat, en el nostre món, hipersaturat d’imatges i informació, es fa evident que allò que ens sembla real no deixa de ser una construcció convencional i temporal que en realitat no difereix essencialment d’allò que ha estat creat.
Aquestes construccions convencionals, que malgrat que semblen formar part del conjunt del que realment existeix en realitat han estat creades, són la base essencial de l’obra més recent de Gerald van der Kaap, creada a partir d’una sèrie de residències a les ciutats de Bangkok, Xiamen i Amsterdam.
En More to Love, creat a Bangkok, s’apropa a una de les epidèmies del nostre segle, la sida. Sis adolescents formaran un món narratiu a partir de la seva percepció en temes vinculats a les seves històries personals. Les seves realitats quotidianes es permeten acostar-nos a un món possible, a partir d’uns retrats que ens miren de manera directa, però que en canvi ens transmeten una percepció de misteri. Uns textos paral·lels, amb converses que no estan relacionades amb les fotografies, van teixint una segona realitat i ens evidencien que la construcció d’una història es pot percebre com a vertadera si està formada per un conjunt d’individus considerats reals.
En el treball realitzat a Xiamen mostra com la ficció és superada per la realitat a través del temps transcorregut. La fascinació dels joves xinesos per una societat que canvia a una velocitat difícil d’assumir no deixa de mostrar la seva necessitat primigènia de trobar-se els uns amb els altres. La recreació d’escenes ja viscudes acosta aquests joves a realitats imaginades i el joc de l’artista entre la realitat i la ficció es mostra de manera especial amb fotografies realitzades compulsivament, tal com es devora la imatge a la nostra societat.
En el treball realitzat a Amsterdam, al voltant de la representació de la Passió segons Mateu de J.S. Bach, és on la ficció es barreja absolutament amb la realitat; amb textos extrets de l’evangeli però representats d’una manera lliure per uns personatges canviants interpretats per joves dels afores d’Amsterdam i en què el personatge de Jesucrist és interpretat per una noia musulmana i la música clàssica es barreja a través de reconeguts DJ.
L’exposició finalitza amb un videoretrat de l’actor Enrique Irazoqui, que va interpretar Jesús en la pel·lícula de Passolini Il vangelo secundo Matteo. Realitzat al cap de Creus, un paisatge que malgrat ser real ens pot semblar fictici, és un magnífic colofó a aquesta realitat que barreja la ficció creada per Passolini i Bach.
Tota la mostra, que ha estat comissariada per Hilde Terlinck i que mostra obres que pertanyen a la col·lecció Han Nefkens H+F Collection, és un conjunt que ens apropa a les paraules del físic Max Planck: “La realitat aliena a l’experiència de qui la relata o percep no té sentit.”
La mostra de Gerald van der Kaap es pot visitar fins al 31 d’agost del 2014 a La Virreina, Centre de la Imatge de Barcelona.
A la imatge, Mai, BKK (II). 2008. Van der Kaap. Fundació ArtAids Barcelona. Han Nefkens H+F Collection.