L’escultura europea del segle XX al MEAM

El MEAM [Museu Europeu d’Art Modern] de Barcelona acollirà del 4 de setembre al 12 d’octubre de 2014, improrrogable, la mostra de gran format Una mica d’escultura, si us plau! L’escultura europea del segle XX, dirigida per José Manuel Infiesta. L’exposició reuneix prop de 300 d’obres procedents del nostre continent, la majoria del centre d’Europa, principalment de zones geogràfiques que comprenen des de Bèlgica a Itàlia, i de França a Alemanya. No obstant, la mostra també recull representacions dels països nòrdics, com Finlàndia, Suècia o Chequia, entre d’altres. L’exposició pretén clamar contra la segregació de l’escultura -considerada com a germana petita de les arts i moltes vegades disciplina oblidada-. Es tracta d’una mostra singular, d’una col·lecció privada d’obres del fons propi de la Fundació de les Arts i els Artistes. Els amants de l’escultura tindran l’oportunitat de veure una exposició única que difícilment es tornarà a veure al nostre país. La mostra, que presenta un viatge temporal històric comprès des dels inicis d’època moderna a principis de la contemporània, acull obres de més de 150 autors, entre els quals destaquen Rodin, Bourdelle, Bartholomé, Meunier, Dalou, Drivier, Naoum Aronson, Despiau, Kolbe, Pina, Delamarre, Letourneur o Tommasi. L’exposició també posa de relleu el paper de la dona artista, remarcant el nou rol social que desenvolupa en el món de l’art. Entre elles, destaquen l’austríaca Olga Behr; les franceses Marie-Jo Bourron, Noémie Debienne, Cécile Douard o Anna Bass; la sueca Dagmar Dadie- Roberg i la belga Claire Colinet. La manifestació principal representada dins aquesta iniciativa artística és la figura humana, el gran tema de l’escultura occidental de tots els temps; la bellesa del nu, la dansa i el moviment, l’esport, l’obra commemorativa, les figures al·legòriques, la mitologia i l’erotisme conformen les representacions del cos humà. Els artistes, sotmesos a grans canvis socials, econòmics, polítics i culturals, i partint sempre de l’adhesió a un determinant corrent artístic, han renovat les formalitzacions de la tècnica i del material, però no l’estil. La mostra recalca la importància i la dependència del material com a eïna de treball. Escultures de marbre, bronze, guix, fusta, pedra, ivori i argila busquen apassionar al públic assistent i obrir un diàleg artístic a través d’un recorregut molt particular: la del creador. El recorregut expositiu arrenca amb un període de molt eclecticisme de finals del segle XIX, que aplega des de l’escultura realista fins a l’escultura Art Nouveau; per l’altra banda, l’impressionisme escultòric que mitjançant l’art de Rodin influirà tant per semblança com per oposició a principis del segle XX també té presència. Els excessos del modernisme deixaran pas a l’estilització geometritzant de l’Art Déco i el retorn a un nou classicisme, així com una posterior aproximació a l’expressionisme o la Nova Objectivitat alemanya, entre d’altres. Amb tot plegat, el MEAM presenta un ampli panorama artístic irrepetible. A la imatge, detall de "La Vague", 1974 de René Letourneur.