El Teatre-Museu Dalí, autoretrat de l'artista

“Aquest museu és l’obra de la meva vida. Li consagraré els anys que em queden. Però digui que, al Teatre-Museu, res, absolutament res, serà finit. Perquè, si acabés, jo també acabaria. I jo, jo vull viure.” Amb aquestes paraules de Salvador Dalí a Connaissance des Arts, publicades el 31 d’agost del 1974, sabem de la implicació, fins i tot en alguns moments de l’obsessió, de l’artista pel seu museu, que va qualificar com a obra inacabada, que, a més a més, mai no seria acabada. És el museu una creació tan complexa que ha rebut i rep definicions molt diverses, que donen peu a múltiples interpretacions. Ha estat qualificat d’objecte surrealista i imperialista, ready-made, laberint, centre espiritual d’Europa, escenari per a un artista eminentment teatral, teatre de la memòria, viatge iniciàtic, enigma a desxifrar, misteri, estructura viva. I el sentit d’aquestes definicions seria també infinit. El Teatre-Museu Dalí és, en definitiva, la culminació d’una idea d’obra d’art total, resultat de la juxtaposició, fins al punt de fondre’s, d’obra i personatge, de vida pública i vida secreta i artística. La visita al museu proposa anar més enllà del gaudi de l’observació de les més que reconegudes teles de l’artista, que declarava: “Tota la meva pintura no és res més que una parcel·la de la meva cosmogonia.” La Fundació Gala-Salvador Dalí té cura d’aquest llegat i l’ha anat ampliant al llarg dels anys. La tasca de recerca duta a terme en diversos àmbits des del Centre d’Estudis, i també des del departament de conservació i restauració, la interrelació amb les institucions implicades en el món dalinià, la decidida voluntat divulgativa i la política d’adquisicions –de 42 olis, nombrosos dibuixos, obra gràfica i documentació diversa– contribueixen enormement a enriquir aquest viatge per l’obra daliniana: de les obres noucentistes, impressionistes, cubistes, futuristes, puristes fins a les obres surrealistes i les relacionades amb la ciència, amb altres moviments d’avantguarda del segle XX i amb els grans mestres clàssics. Visitar el museu és submergir-nos en l’univers Dalí, en l’evolució i la comprensió de la seva obra i alhora la de la història de l’art, a la qual al·ludeix constantment, amb un gran respecte per la tradició. És endinsar-nos en un laberint, sense cap ordre cronològic, amb multiplicitat d’interpretacions, ja que moltes obres, segons Dalí, ni ell mateix sap què signifiquen. És esdevenir un espectador actiu per ser partícip d’un acte creatiu entre allò permanent i allò efímer. És tenir la possibilitat de personalitzar l’experiència intel·lectual i/o d’oci cultural en una immersió museística per acabar de donar sentit, el propi sentit, a l’obra. La que podem anomenar la darrera gran obra de Salvador Dalí, el seu testimoni, el seu jo etern transmutat en objecte surrealista, atrau visitants d’arreu del món. És clar que Dalí té una dimensió popular que atrau les masses, que es basa en la concepció d’un artista-personatge, en un edifici singular, una proposta museològica única i en una obra enigmàtica, provocadora, que ens inquieta i ens captiva alhora. Visitar el Teatre-Museu és endinsar-nos en les profunditats de la ment de l’artista, és trobar-se’l cara a cara i atrevir-se a intereactuar-hi. Tot un repte. (*) Directora del Centre d’Estudis Dalinians. Fundació Gala-Salvador Dalí Foto: © Joan Vehí. Cadaqués, 2014. Drets d’Imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí. Figueres, 2014.