La galeria Eude es va inaugurar fa quatre dècades amb una exposició de l’artista britànic Richard Hamilton, del qual ara s’està fent una retrospectiva al Museo Nacional Reina Sofía de Madrid. Això indica que en el transcurs de tots aquests anys han passat per la galeria un nombre molt important d’artistes de talla internacional. Però el que més caracteritza l’Eude és la seva aposta per l’obra gràfica, que, juntament amb la galeria Prats/La Polígrafa, són els espais més destacats dins d’aquest apartat creatiu.
De totes maneres, la galeria també mostra el treball de pintors i d’artistes que es mouen en el terreny de la instal·lació, l’escultura o el vídeo, però darrerament la majoria de les obres que es contemplen a les seves sales son d’obra gràfica. No podem obviar que estan més a l’abast del públic.
Ara l’espectador té l’oportunitat de veure obres que formen part del fons de la galeria. La seva directora, Maria Rosa Furriol, ha volgut crear un diàleg entre diferents maneres de representar l’obra gràfica d’artistes de reconegut prestigi, la majoria pertanyents al nostre país. S’ha dividit l’exposició en quatre apartats: Minimalisme, Op-Art, Generació dels 50 i Generació dels 20-30. No ha estat una elecció gens fàcil, ja que hi trobem a faltar molts artistes, però només hi tenen cabuda uns quants, sobretot si es vol mantenir una coherència expositiva.
En l’apartat minimalista hi apareixen dos figures cabdals per entendre l’abstracció a Catalunya, com són Chancho i Hernández Pijuan. Del primer hi ha aiguaforts al sucre del 2007, amb els seus entramats laberíntics tan característics, i del segon, la sèrie d’aiguatintes i litografies Interiors, del període 2003-2007.
Quant als artistes cinètics, hi ha Sempere i Vasarely –l’únic representant estranger de l’exposició–. El pintor valencià amb les serigrafies de les sèries 5 elements –que algunes no s’havien mostrat encara– i En tiempo de París, del 1975, en què el color esdevé essencial per entendre les seves propostes. Respecte a Vasarely, hi ha un aiguafort del 1984 i una serigrafia del 1983. Totes dues són d’una gran plasticitat, principalment per mostrar el relleu en blanc.
De la Generació dels 50 s’han elegit tres dels més destacats artistes del panorama internacional, com són Plensa, Sicília i Barceló. De l’escultor català hi ha una serigrafia i un aiguafort de mitjan anys 80; del pintor madrileny hi ha uns aiguaforts, del 1992, amb unes formes que ens recorden els cervells humans, i de l’artista mallorquí trobem les seves famoses litografies de la sèrie Tasses, que no fa pas gaire vam poder contemplar a la mateixa Eude.
Finalment, els artistes històrics, com ara Clavé, Tàpies, Chillida i Brossa, també hi són presents, cadascun mostrant aspectes que caracteritzen els seus treballs: uns guants blancs estampats –Clavé–, la peça Une vase de terre et... –Tàpies–, les olimpíades –Chillida– i els jocs de cartes de Brossa.
La mostra es pot veure fins al mes d'octubre del 2014.
A la imatge, Eusebio Sempere. Série “Tiempo de París”. 1953. Serigrafia. Colors 7. 65 x 50 cm. Edició 75/75. Signada i numerada a llapis per l’artista.