Jordi París representa allò que és l’essència de l’escultura: donar forma i volum al que l’inspira. Un treball escultòric que és la prolongació dels vells oficis.
La galeria Canals de Sant Cugat del Vallès exhibeix, fins al 28 de setembre, una acurada selecció del treball escultòric de Jordi París sota el títol Catorze ferralles, mostra que alhora serveix de cloenda de la temporada a la sala.
Jordi París manipula i uneix pics, aixades, rastells i arades, entre altres objectes, per crear unes obres plenes de significats. Les escultures de París estan compostes per aquests elements quotidians, que, un cop descontextualitzats i manipulats, adquireixen una funció diferent i distant de la seva funció primària.
A Catorze ferralles s’exhibeixen des de les escultures més primerenques, del 2002, fins a les més recents, del 2013, que mostren l’evolució de París reinventant la natura una i altra vegada.
L’escultor, nascut a Lleida, ha estat familiaritzat des de la seva infantesa amb la manera de fer dels ferrers rurals. Més tard va començar a considerar la possibilitat d’agafar les eines usades en el cultiu del camp com a matèria primera de les seves obres.
Jordi París explica que es dedica a agafar ferros vells per donar-los una nova vida. Una afirmació humil i senzilla que amaga un intens treball d’observació, eina essencial de tota descoberta.
Jordi Fàbregas explica les escultures de París com a obres en les quals no hem de veure cap figuració enginyosa de res. “En totes les ferralles de Jordi París, creades amb algun fragment d’eina intrusa, les formes convencionals es remouen, es revelen i contradiuen sempre en allò per a què s’han ideat, més exactament: la seva pròpia essència de ser eina.”
A la imatge, Ferralla n. 5 de Jordi París.