"Nitrat" de Xavier Ribas al MACBA

Xavier Ribas (Barcelona,1960) es va donar a conèixer a mitjan dècada dels 90 amb els seus treballs sobre l’ocupació de la perifèria urbana. Es va formar en antropologia social i en fotografia documental i les seves imatges documenten processos de transformació d’espais, estructures i arqueologies urbanes. En encreuar el periodisme i la fotografia, la seva pràctica articula un discurs crític entre la investigació acadèmica i l’artística. Li interessa l’espai públic, la memòria, la regeneració urbana, els llocs de subsistència, els emplaçaments intersticials o les localitzacions deshumanitzades. Els seus treballs –des de primers plans fins a panoràmiques– han abordat temes com ara les perifèries, el diàleg entre naturalesa i urbanisme amb una càrrega històrica, antropològica i geogràfica significativa. Els indrets que ressegueix són espais col·laterals i de menor intensitat que envolten els grans paisatges o entorns, sense la notícia sobre la seva ubicació concreta. És un explorador d’espais fronterers, dels no-llocs. Són zones, elements o detalls que la mirada voldria evitar; elements pertorbadors que semblen no tenir cap interès. El Macba presenta fins al 12 d’octubre del 2014 la primera exposició monogràfica de Xavier Ribas –coproduïda amb el Museo de la Universidad de Navarra– en què presenta una tria del seu treball de l’última dècada. Com ha indicat Carles Guerra, el comissari de l’exposició, “amb l’obra que ha realitzat fins al 2009 s’ha guanyat una reputació de fotògraf compromès amb les geografies de l’abandonament i del buit urbà: geografies residuals que detecta en zones d’extraradi, llindars de tota mena i condició o punts d’assentament temporal en què la presència humana és objecte de polítiques d’expulsió”. La mostra pren el títol del seu projecte d’investigació més recent entorn de l’extracció del nitrat de sodi; un sistema d’explotació colonial liderada per empreses britàniques al desert xilè d’Atacama. Nitrat (2009-2014) es presenta juntament amb una selecció de les seves obres anteriors. Complementada amb políptics fotogràfics, textos i vídeos, aquest assaig desplega una investigació en què la fotografia, més que suport documental, es converteix en objecte de crítica i reflexió. El salnitre o nitrat de Xile és un nitrat sòdic que, un cop processat, es pot usar com a fertilitzant o com a substància per a la fabricació d’explosius. La seva potència com a matèria i el seu valor com a producte resideixen en la seva capacitat per transformar-se: pot activar o destruir la vida. Entre els altres projectes que s’inclouen destaquen sèries com ara Domingos (1994-1997), que evoca un paisatge desolador de la perifèria de Barcelona, o Geografías concretas (des del 2003) i Santuario (1998-2002), dedicades a l’anàlisi d’enclavaments amb usos vulnerables. Representacions i empremtes territorials marcades per estratègies de poder; una preocupació que l’ha portat a concebre la fotografia com un registre de processos d’exclusió, explotació i apropiació. A la imatge, "Desert trails" de Xavier Ribas.