Picasso: paisatges de Barcelona

La cúpula de l’església de la Mercè; els arcs polilobulats del claustre de Sant Pau del Camp del segle XII; el contrafort gòtic prop de l’estany del claustre de la catedral o altres espais com ara el parc de la Ciutadella i les vistes de la platja de la Barceloneta amb les fàbriques del Poblenou són alguns dels indrets característics de Barcelona que Picasso va copsar en les seves pintures. Paisatges de Barcelona, comissariada per Claustre Rafart, presenta un conjunt de pintures i dibuixos de la col·lecció del museu que reprodueixen el litoral i l’espai urbà de Barcelona realitzats per Picasso. Es pot visitar al Museu Picasso de Barcelona fins al 14 de setembre. La major part dels paisatges van ser treballats entre el 1895 i el 1903. En aquells moments, Picasso descobreix una ciutat moderna que s’obria camí cap a Europa i on l’antic perdurava com a signe dels temps. Els paisatges seran també la constatació de l’evolució creativa de Picasso: de l’aprenentatge a la vinculació amb l’avantguarda catalana i a la consolidació del seu primer estil personal. El 1917 torna a pintar la ciutat a través d’un llenguatge avantguardista. Aquests paisatges són exercicis artístics lliures per defugir d’estils encotillats en els quals practica la perspectiva, la pinzellada i les gradacions cromàtiques. La mostra, que es pot veure fins al mes de setembre, s’estructura en cinc àmbits expositius: Litoral, Barcelona patrimonial, Barcelona moderna, Terrats i Des de la finestra. Les obres s’acompanyen de fotografies procedents de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya i la Fundació Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas. A la imatge, Pablo Picasso. Platja de la Barceloneta, 1896. Oli sobre tela, 24,4x34 cm (irregular). Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.073. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2014.