"Traç. El dibuix com a eina" a Sant Lluc i Arts Santa Mònica

Sant Lluc i Arts Santa Mònica presenten l'exposició "El Traç. El dibuix com a eina" en un doble escenari. El dibuix és tan antic com l’home. Abans de l’escriptura va aparèixer el traç, un primer intent de convertir allò que hom té al cap en una forma. Ja sigui sobre la sorra de la platja o sobre la paret de la cova, el dibuix és la primera interfície visual entre els humans, el primer canal de comunicació interpersonal no verbal. A banda d’una finalitat estètica amb una llarguíssima tradició dins de les belles arts i d’una exhibició tècnica que té mèrit per si mateixa amb una saviesa que tan sols s’adquireix amb la pràctica i els anys de dedicació, el dibuix pot ser un mitjà. Des de l’art fins a la ciència i la recerca tecnològica s’ha utilitzat el dibuix per generar i transmetre coneixement. Dibuixar és projectar, diuen. És a dir, dibuixar és una forma de pensar, de crear, de plasmar una idea, com també es diu. El dibuix és un nexe entre la ment i la mà, entre la idea i la matèria, entre la creativitat i la realitat. L’exposició Traç investiga les capacitats del dibuix com a eina de coneixement, com a mitjà de comunicació, com a suport per projectar, com a manera de fer realitat idees i fins i tot somnis. No es tracta d’una exposició d’obres d’art, encara que sí que hi ha dibuixos magnífics. És una posada en escena d’una idea, col·locant el focus d’atenció en la potencialitat del dibuix com a mecanisme de creació de coneixement. Prèviament a la inauguració del format expositiu al Arts Santa Monica, es vol generar del 16 de setembre al 7 de desembre al Cercle Artístic Sant Lluc una experiència vivencial que alhora sigui generativa d'una exposició. Quatre conferències performatives que deixaran rastre sobre les parets de Sant Lluc. Quatre accions narratives que corresponen amb els quatre àmbits d'estudi de Traç, el dibuix per: entendre, provar, recordar i explicar. L’exposició a Arts Santa Mònica es podrà veure del 7 d’octubre al 7 de desembre. Els dibuixos es mostren a través de quatre àmbits: 1. Per entendre, quan el dibuix genera coneixement. Dibuixos de Roald Hoffmann (Nobel de química), Carles Puche, il·lustrador científic, Domènech i Montaner, i Ferran Adrià. Hi col·laboren institucions com el Cosmocaixa, el Museu Blau, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Museu Episcopal de Vic, el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i El Bulli Restaurant. 2. Per provar, quan el dibuix és part d’una recerca. Dibuixos d’autors com Matamala, Marc Mascort, Oscar Niemeyer i Domenec. Hi col·laboren institucions com l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. 3. Per recordar, quan el dibuix és memòria.?Dibuixos de Miguel Gallardo, Fernando Bellver i Miquel Vilà. Hi col·laboren institucions com els Mossos d’Esquadra i el diari Ara. 4. Per explicar, quan el dibuix és una eina de comunicació. Dibuixos de Jaume Serra, Joan Scaramuix, Emiliana Design i Enric H. March. Hi col·laboren institucions com l’Institut del Teatre, el Museu Arqueològic de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona.