Art i Dret: La importància d'un contracte escrit

En el tràfec del mercat de l’art sorgeixen moltes situacions que haurien d’estar emparades per contractes (contracte de compravenda, de dipòsit, per encàrrec d’obra plàstica, de préstec, de comodat, de cessió de drets d’explotació,…) i que, paradoxalment, en la majoria d’ocasions no ho estan. No obstant això, cal tenir en compte que existeix tot un seguit de normativa present que, hàgim signat o no un contracte escrit, se’ns aplicarà igualment.

D’altra banda, existeix la falsa creença que, quan no es té signat un contracte escrit, simplement no existeix contracte. O que els contractes escrits solament han d’aparèixer quan es tracta d’assumptes complexos i que, per tant, aquests necessàriament hauran de ser extensos, complicats i poc clars.

Doncs bé, deixant de banda les falses creences, podem afirmar, perquè així queda emparat en la nostra normativa, que el contracte pot ser verbal o escrit i que en  tots dos casos tindrà la mateixa validesa.

Ara bé, la forma escrita versus la verbal sempre posseeix més garanties entre les parts, sobretot quan es regulen les relacions de contingut econòmic. Així evitem el famós Donde dije digo digo Diego. Contribueix, a més, a evitar conflictes entre les parts, litigis i, en el pitjor dels escenaris, permetria als jutges conèixer amb exactitud el contingut de les relacions entre les parts i són, així mateix, una garantia d’acreditació davant de tercers, inclosa la Hisenda Pública.

En la nostra legislació es reconeix la llibertat total de pactes. És a dir, el contracte pot tenir el contingut que acordin entre les parts sempre que no es vagi contra la llei, la moral i l’ordre públic.

En definitiva, caldria incloure en el contracte totes les clàusules que volguessin reflectir les parts. No obstant això, del que es tracta és d’elaborar un document útil i senzill, però que contingui explícitament tots els requisits necessaris per a la seva validesa i el seu compliment: com és, per exemple, la descripció de les parts, el seu consentiment, l’objecte del contracte i els drets i les obligacions d’aquestes perquè tinguin clar què és el que es pot o no es pot fer avui i demà, i, d’aquesta manera, prevenir en el futur situacions adverses.

Sens dubte, la negociació prèvia d’un contracte ofereix a les dues parts l’oportunitat d’anticipar i resoldre per endavant molts dels problemes que sorgiran en el transcurs de les seves relacions i de posar l’accent en els punts més rellevants de la seva relació particular. Així mateix, la signatura del contracte contribuirà a fer que les dues parts coneguin amb claredat quins són els drets i les obligacions de cadascuna.

En conseqüència, tot això contribuirà a aconseguir la màxima seguretat jurídica en les relacions professionals i comercials, i evitarà aquelles situacions personalment incòmodes i econòmicament nefastes que es deriven quan, per exemple, es trenca una relació entre un galerista i un artista o quan a un col·leccionista se li lliura una obra diferent de l’encarregada quant a qualitat o materials emprats.

Il·lustració de Josep Perpinyà.

(*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art.