El teixits coptes del Museu de Montserrat

A principis del segle XX es produí arreu d’Europa una febre pel col·leccionisme de teixits. Els grans museus i els grans col·leccionistes privats competien per adquirir noves peces que enriquissin les seves col·leccions. Albert Gayet, arqueòleg francès, havia dirigit des del 1898 diverses expedicions arqueològiques a la zona d’Antinoè. Exposà les seves descobertes a l’Exposició Universal celebrada a París l’any 1900, que va deixar fascinats col·leccionistes i experts d’arreu del món. S’iniciaren així diverses col·leccions especialitzades en aquest tipus de teixits, i també més expedicions que ajudessin a apagar la set de coneixement envers els teixits i les restes arqueològiques coptes. Dins aquest context, tal com queda reflectit en aquesta mostra, Catalunya va jugar-hi un paper important, ja que va participar en excavacions, com ara la que, sota la direcció d’Albert Gayet (arqueòleg francès que dirigí diverses expedicions des del 1898), va promoure Ramon Soler Vilabella, industrial tèxtil, a la necròpolis d’Antinoè, d’on provenen totes les peces exposades, durant les primeres dècades del segle XX. En aquest aspecte, la mostra, comissariada per Lluís Turell, és especialment interessant. Gràcies a la correspondència conservada entre Ramon Soler Vilabella i Albert Gayet podem traçar, a través de fonts primàries, l’origen i la formació de la col·lecció des de les primeres excavacions, passant pel ressò i l’acollida que tingué la col·lecció a la premsa i entre els principals experts, fins a la incorporació del llegat de Gayet a la col·lecció Soler Vilabella després de la seva mort. Dóna, doncs, un valor afegit a la mostra i a la col·lecció, més enllà de la importància de les peces que conté. Val a dir, però, que el conjunt que conforma la col·lecció Soler Vilabella és de gran interès per si sol. Es tracta d’un total de trenta-sis peces, de les quals només es mostra una acurada selecció, de gran rellevància. Els teixits coptes de la col·lecció Soler Vilabella, avui conservats al Museu de Montserrat, resulten de gran interès per la gran varietat de tipologies i per la riquesa iconogràfica dels motius decoratius. Tant s’hi pot veure representada una decoració de caire més naturalista, sobretot visible en les representacions de la fauna del riu Nil, com l’abstracció de figures mitològiques. Es planteja en aquest punt un altre element de gran interès, com és el de la confluència cultural i religiosa. A través de la decoració dels teixits exposats podem veure com conviuen i es fusionen en perfecta simbiosi els repertoris iconogràfics cristians amb els propis d’altres cultures. Les cultures romana, bizantina i islàmica conviuen i conflueixen, tal com palesen les peces exposades, al llarg de la primera etapa del cristianisme. Destaquen sobretot els teixits d’indumentària, com ara túniques o xals, i els de mobiliari, destinats a usos quotidians, com ara cortines o estovalles, tots datats entre els segles IV i VIII dC. Es tracta de peces importants per la seva relació directa amb el món funerari de l’època, fet que ens permet aproximar-nos i comprendre millor els ritus practicats, i alhora per les seves grans dimensions i el seu bon estat de conservació, que converteixen aquesta col·lecció en una de les més interessants de l’Estat espanyol. Després de la donació de la col·lecció al Museu de Montserrat per part dels descendents de Soler Vilabella, l’any 1999, es dugué a terme un llarg procés de restauració de les peces a càrrec de l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya, que finalitzà l’any 2012. Tot el procés, detallat en el darrer àmbit de l’exposició, consistí en els processos d’aspirat, rentat, consolidació i reconstrucció de les peces. Alhora, es realitzaren diverses proves de cromatografia, matèries, densitats, radiografies, ultraviolats... per complementar els estudis historiogràfics realitzats pel comissari de la mostra, recollits en la seva tesi doctoral. Arran de la realització, publicació i difusió d’aquests estudis s’inicià un conveni de col·laboració amb la Universitat de València, on periòdicament se celebra el simposi internacional Purpureae Vestes, teixits i tints en el Mediterrani antic, que ha permès la celebració de la cinquena edició del simposi al Museu de Montserrat, coincidint amb la inauguració de l’exposició el mes de març passat. Continuant la línia iniciada amb la celebració d’aquest congrés, s’han organitzat diverses activitats paral·leles per complementar i divulgar els continguts de la mostra. Entre totes aquestes destaca el cicle de conferències iniciat per Lluís Turell, comissari de l’exposició, que finalitzarà el dia 11 d’octubre amb una conferència dedicada al procés de restauració de la col·lecció. A través d’aquesta mostra, situada a la Sala Daura del Museu de Montserrat fins al dia 2 de novembre del 2014, és possible veure un conjunt patrimonial fins ara ocult, poc conegut i estudiat que tingué el seu origen en l’entusiasme i l’esperit pioner de Soler Vilabella ara fa més de cent anys.