La democratització del coneixement a través de la producció de dades en volums massius és un dels punts clau del nostre temps i ha introduït un canvi de paradigma, amb la proliferació de dispositius programats per a la captació, la producció i la transmissió de còdexs que conviuen en un univers intangible. Gestionat per centres de processament de dades escampats arreu i que proliferen de manera vertiginosa, el Big Data s’ha instaurat en tots els estaments que conformen la societat del coneixement i les comunitats científica, política, acadèmica, governamental i ciutadana han aprofitat aquest espai inabastable de dades per repensar noves vies de coneixement.
Olga Subirós i José Luis de Vicente, comissaris de l’exposició Big Bang Data –que es fa al Centre de Cultura Contemporània fins al 26 d’octubre–, elaboren una acurada radiografia d’un món tamisat de dades que interpel·la l’espectador i el situa en un espai indeterminat de possibles, on les múltiples variants d’apropiació poden, també, desplaçar-nos cap a una òrbita llunyana d’identitats errants. El jo, a través de les dades, pot ser autoexplorat, preservat, controlat, monitoritzat o mercantilitzat i s’ha creat al seu voltant tota una economia que creix a mesura que compartim la nostra informació a la xarxa.
L’exposició reflexiona entorn de l’increment de la participació i la crítica col·lectives (afavorides per una major transparència empresarial i política i l’obertura de nous canals de democratització) i abasta tants àmbits i disciplines (l’art, la història, el disseny, el periodisme, la informàtica, la política, la filosofia) com interrogants, plantejats en deu àmbits temàtics: són les dades la indústria més potent del nostre temps?, són el fonament de la democràcia real?, es convertiran la intimitat i la privadesa en conceptes del segle passat?, està sorgint una nova estètica de la informació i un nou model de narració col·lectiva?
En conjunt, Big Bang Data és un assaig experimental entorn de la nova narrativa datificadora i la revolució que ha introduït en la nostra vida –de les pràctiques quotidianes al naixement de nous conceptes i actituds, l’emergència d’indústries i infraestructures, visualitzacions d’estats anímics i exploracions subjectives, transformació de les metodologies d’estudi, investigació i treball...–, tot i que puguem descobrir amb sorpresa que aquest volum exagerat d’informació també ens pot abocar al caos i a la ignorància.
Entre la ciència, la tecnologia, la cultura i la societat neix aquest projecte expositiu que deixa constància de la implantació d’una cultura data-driven que permet la simultaneïtat dels processos de producció, consum i reflexió, tot recreant el món en un darrer big bang d’informació fragmentària.
A la imatge, detall de Prison uniforms de Chris Jordan.