L’Any Xammar culmina amb una exposició al Palau Robert

L’Any Xammar culmina al Palau Robert amb l’exposició “Eugeni Xammar: el periodista que ens va explicar el món”, en reconeixement a la tasca que va portar a terme un personatge rellevant del periodisme i la cultura catalana. La mostra es pot visitar a la Sala 4, del 16 de setembre al 31 de gener. El tret de sortida a l’Any Eugeni Xammar va tenir lloc a finals del 2013, coincidint amb el 125è aniversari del seunaixement i el 40è aniversari de la seva mort. El promou l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès,  localitat molt vinculada a Xammar, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. El secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, inaugurarà l’exposició el 15 de setembre, a les 19.30 hores. També hi assistiran el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el comissari de la mostra, Joan Safont; el comissari de l’Any Xammar, Quim Torra, i l’alcalde de l’Ametlla del Vallès, Andreu Gonzàlez. La mostra, que té com a comissari el periodista Joan Safont, està centrada entre els anys 1914 i 1945. Proposa un recorregut biogràfic i periodísticper deu fets històrics de la història universal, europea i catalana –de la Primera Guerra Mundial a la Guerra Civil, de l’ascens del nazisme a la proclamació de la República– seguits de prop per Xammar, presentats a través dels seus articles a diferents mitjans de l’època: La Publicidad, La Veu de Catalunya, Mirador, El Be Negre, Iberia o Ahora. A l’exposició es presenta el documental que l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, l ha produït amb motiu de l’Any Xammar,en què es dóna a conèixer el personatge des de diverses veus i perspectives. Un treball amb entrevistes, recopilació de fotografies i informació. En aquest documental apareixen la primera secretària que va tenir per escriure les seves memòries, Lourdes Tanyà, com també d’altres personatge més coneguts: Joan Triadú, Heribert Barrera, Lluís Millet, Ramon Parellada, Amadeu Cuito, Oriol Izquierdo, Ramon Folch, Albert Manent, Isabel Clara Simó o Jaume Vallcorba. La Secretaria de Comunicació del Govern va retre un primer homenatge a la seva figura el 2012, i va posar elseu nom al Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar. Una iniciativa que té per objectiu impulsar la projecció internacional de Catalunya a través d’un contacte permanent amb els mitjans de comunicació d’arreu del món. Nascut l’any 1888 a Barcelona, Eugeni Xammar va córrer món des de primers de segle en paral·lel a la dèria d’escriure als diaris. L’any 1914, des de Londres viu dos fets decisius: l’esclat de la Gran Guerra i l’inici de la dedicació professional al periodisme. Corresponsal d’El Día Gráfico i, posteriorment, de La Publicidad, viatjarà al front britànic i, de tornada a Barcelona, l’any 1917 és nomenat cap de redacció de la revista aliadòfila Iberia. L’armistici de novembre de 1918 l’enxampa en un hospital militar a França, i, després d’una breu estada a Madrid, on escriu per a El Fígaro i La Correspondencia de España, entra al servei d’informació de la Societat de Nacions. Instal·lat a l’Alemanya de la postguerra, es casa amb Amanda Fürstenwerth, exerceix de corresponsal de La Veu de Catalunya i La Publicitat, i acull el seu amic Josep Pla. Junts fan un viatge per Alemanya –en què aconsegueixenentrevistar Adolf Hitler–, polemitzen sobre el periodisme català i visiten l’URSS. Home de món i catalanista de pedra picada, manté contacte amb els exiliats durant la dictadura de Primo de Rivera, i amb la proclamació de la República Catalana es posa al servei de Francesc Macià. Amb la II República, a més, serà nomenat delegat a la Fira de Mostres de Leipzig i agregat de premsa a l’ambaixada de Berlín. Des de la capital alemanya no s’està d’intervenir amb duresa en els afers de Catalunya, a les pàgines d’El Be Negre i sota el pseudònim de Peer Gynt, mentre és testimoni de l’ascens del nazisme des de les pàgines del diari Ahora. Amb l’esclat de la Guerra Civil, comença un periple d’exiliat, primer a París, on exerceix de secretari de l’ambaixada republicana, i posteriorment en diferents capitals europees. Amb la caiguda de Catalunya, abandona tots els càrrecs i s’instal·la amb la seva esposa a França, des d’on serà testimoni de la II Guerra Mundial. A partir de 1945, col·labora amb els presidents Irla i Tarradellas, i escriu a diverses revistes de l’exili. De tota manera, la seva principal dedicació, a partir de llavors, es concentra en l’exercici de la traducció en organitzacions internacionals, professió que desenvoluparà fins que, vell i malalt, s’instal·la definitivament a l’Ametlla del Vallès, on ja passava temporades des dels anys 50 i on morirà l’any 1973, no sense haver dictat abans unes interessantíssimes memòries titulades Seixanta anys d’anar pel món, dictades al seu amic Josep Badia.