La impressió que tinc és que encara hi ha molt territori per explorar. Algunes de les últimes produccions sobre l’artista empordanès, que investiguen la construcció del seu propi personatge i del seu pensament o que tracten de la interpretació de la seva obra en els diferents formats i àmbits, no fan res més que obrir noves portes i proposar noves vies per seguir aprofundint en aquest personatge tan complex, contradictori i, per què no repetir-ho, tan genial.
Dalí, als 25 anys de la seva mort, és –continua sent– una oportunitat de creixement per a les disciplines de recerca del nostre context.
Dalí, per una banda, és capaç de situar-se al costat dels moviments i tendències més subversius i transcendents, com ara el surrealisme, al costat de personatges tan excepcionals com per exemple Buñuel i Lorca o, des d’una altra perspectiva, de figures com ara Walt Disney. Demostra que és possible establir aquestes relacions amb l’atreviment d’una certa temeritat i provocació, juntament amb l’aportació sense complexos d’un bagatge propi que radica en el coneixement popular, el paisatge, el pensament artístic o el filosòfic, indistintament.
Dalí és capaç d’experimentar amb el paisatge, amb la cultura apresa des del contacte més directe i vital. Per això se sent atret per les teories i el pensament de Francesc Pujols, a través del qual Dalí s’adona que les seves idees connecten amb una tradició de pensament que s’estén fins a la filosofia de Ramon Llull, i que posa en relació totes les esferes del conegut i que ja ha explorat de manera aparentment casual o capritxosa aprofundint i intentant comprendre a partir de personatges com ara la Lídia de Cadaqués.
Dalí mateix reivindicarà en moltes ocasions aquesta connexió de les coses materials i espirituals, conegudes i mistèriques, i explorarà aquest balanç entre el petit i el gran, el singular i l’universal. Un camí gens separat de la recerca del lloc de l’individu en aquest magma i que el farà ser l’incitatiu, el geni, el seductor davant la càmera i que el menarà a la condició de performer extrem.
Tot i les grans aportacions que s’han fet sobre la seva obra i la seva biografia, doncs, la sensació continua sent la d’enfrontar-se a un personatge amb molts universos paral·lels que se superposen i s’entrecreuen, oferint possibilitats inesgotables d’interpretació.
Foto: © Joan Vehí. Cadaqués, 2014. Drets d’Imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí. Figueres, 2014.