"Corrent continu. Lectures de paisatges" al Casal Son Tugores

El 13 de setembre a les 20 h. al Casal Son Tugores d’Alaró, tindrà lloc la inauguració de l’exposició Corrent continu. Lectures de paisatges que aplega les obres de Jorge Fuembuena, Alicia Kopf, Jennis Li Cheng Tien, Jordi Morell, Tomás Pizá, Aleix Plademunt, Andrés Senra i Esteve Subirah. La mostra es podrà visitar fins al 22 de novembre. La mostra és una coproducció del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i Addaya Centre d’Art Contemporani d'Alaró (Mallorca).?En primer lloc es va inaugurar el pasta 6 de juny l’exposició Corrent continu-Lectures de paisatges al reconegut centre d’art Bòlit de Girona, avon s’ha pogut visitar els passats mesos de juny, juliol i agost. La col·laboració també inclou un intercanvi d’artistes als espais de residència respectius. D’aquesta forma, durant els mesos de juny i juliol Tomás Pizá i Andrés Senra, successivament varen fer una residència creativa a Girona, mentre que l’artista gironí Pere Bellès ferè estada a Alaró el mes de setembre. Aquesta exposició comprèn una selecció de treballs d'artistes que tenen en comú el seu interès en la creació d’imatges narratives a l’entorn del paisatge. Unes imatges que conviden a la reflexió crítica sobre uns espais sovint representats sota una aparença innòcua. Les obres són resultat d'investigacions, de viatges, de residències artístiques, d’exhaustives recerques i experiències, ja siguin personals i/o a través de tercers, i utilitzen recursos creatius com són l’aproximació al documentalisme, la reflexió sobre la veracitat dels testimonis, la recerca de significats dels llocs i de les accions, la recuperació d’imatges d’arxiu o de materials trobats, etc. Jorge Fuembuena (Saragossa, 1979) amb ZAD (Zone à defender), explora, a través de la fotografia documental, el fràgil límit que separa un individu de l'altre així com les relacions entre l'home i el seu entorn. Per mitjà d’unes comunitats alternatives anomenades re-wilding que protegeixen el territori que ha de sofrir transformacions per futures construccions, Fuembuena presenta una anàlisi del paisatge com un indicador ocial i situa el territori com a lloc del comú i espai de diàleg, però també com a lloc de confrontació. Alicia Kopf (Girona, 1982) treballa apropiant-se documents i reelaborant-los en un relat en primera persona sobre la resistència i la idea de conquesta. L’obra Articantàrtic s’inspira en un mapa sobre l’expedició de John Ross al pol nord a principis del segle XIX que presenta algunes de les peripècies d’aquesta expedició.Els textos i alguns detalls originals del mapa han estat substituïts per l’artista pels “llocs” del seu propi imaginari i ha convertit el mapa en una psicogeografia.terforce de Jennis Li Cheng Tien (Taiwan, 1983) recrea un parc infantil muntat a partir de diverses peces modernes modificades d'equips de gimnàstica amb una petita casa a manera de bressol situada a la part superior. L'obra és fruit d'una investigació sobre les teories del Dr. Schreber, el primer a veure la necessitat que els nens de les ciutats tinguessin llocs on respirar aire pur i fer exercici, i s’hi combinen la recerca intel@lectual i l'emoció personal. Jordi Morell (Salt, 1975) a Ludwisghafen ens enfronta a la sèrie Mentre miro el territori, penso en bombes, on utilitza la fotografia com a registre de la pròpia experiència en el territori. Morell utilitza el paisatge com a metàfora per abordar temes polítics, socials, científics o estètics. Cuadernos de viaje de Tomás Pizá (Palma de Mallorca, 1983) presenta els resultats d'un viatge en el qual ha reconstruït la ruta que va portar l'escriptor William Beckford d’Anglaterra a Itàlia en el seu grand tour de 1780. A través d’imatges dels llocs que visita, es vol mostrar la dicotomia entre el turismo sentimental i el turisme de masses i les seves conseqüències en el paisatge. A Aleix Plademunt (Hostalric, 1980) li interessa el paisatge com a element que Il·lustra la societat contemporània i algunes de les problemàtiques globals. La fotografia Antenes de telefonia mòbil i wireless de la companyia AT&T i Nextel mostra una de les eines virtuals que utilitzem per comunicar-nos, però de les quals no sabem res més que la seva pròpia utilitat i que formen part del nostre entorn i de les quals sovint en desconeixem la presència. Alter Christiania d’Andrés Senra (Brasil, 1968) és un vídeo que reflexiona sobre l'autogestió, el procomú, les possibilitats i els límits de la utopia a través de l'experiència i el testimoniatge dels habitants de Christiania, un espai ocupat des de 1973 en el cor de Copenhaguen amb la intenció de materialitzar una ciutat completament autogestionada al marge de l'Estat. Senra és un artista visual que treballa amb els processos de construcció de la identitat a la ciutat contemporània. El projecte Perdre les formes d’Esteve Subirah (Ullà, 1975) inclou una sèrie fotogràfica que reflexiona sobre el paisatge a partir d’escenes de l’ocupació franquista i del pas dels exiliats per la frontera el 1939, una fotografia en què l’absència de localitzacions planteja un joc d’interpretacions i una serigrafia amb paraules que esdevenen banderes possibles i que conviden a una lectura en bucle.