Vilaró, Claret i Rocamora, protagonistes de la programació als Volart

La Fundació Vila Casas presentarà el dia 18 de setembre a dos quarts de dotze del migdia als espais Volart les mostres temporals de tardor dedicades a Xevi Vilaró i a Joan Claret i Jaume Rocamora. L'acte comptarà amb la presència de Xevi Vilaró, Jaume Rocamora, Albert Claret, fill de l'artista, i Glòria Bosch, comissària d'ambdues exposicions. Sota el títol 8 - que fa referència als processos cíclics i, per tant, infinits que acompanyen tot procés vital- Xevi Vilaró (Girona, 1975) elabora una investigació entorn la degradació de l’ésser humà que conté, a més, una gran càrrega crítica entorn els estaments de poder de la societat contemporània, com ara la religió. Aquest aspecte i la reflexió sobre la condició humana s'introdueixen en aquesta exposició de la mà del literat nord-americà Walt Whitman i del seu conegut poemari de 1855, Leaves of grass (Fulles d'herba). La mostra, comissariada per Glòria Bosch, distribueix les obres de l'artista, divuit en total, entre les dues plantes de l'Espai Volart i diferencia entre els cossos pixelats i els personatges sense rostre d'altres elements simbòlics que il·lustren el sentiment de dolor i desemparament de l'individu i que, alhora, l'uneixen a la natura. El conjunt se centra en un moment social i polític determinant que ens situa en el concepte de “suspensió” sobre temes generals que afecten al ser humà. L'exposició compta, a més, amb un audiovisual entorn el procés creatiu de l'artista i la celebració del debat Opinió Quiral Art. Sota l'aparença és el títol de l'exposició dedicada a Joan Claret -recentment desaparegut- i Jaume Rocamora que planteja - en paraules de la seva comissària Glòria Bosch- "un diàleg d'autors amb l'objectiu de trobar -des de la diferència de llenguatges- punts de contacte i interès com són la importància de l'estructura en la base d'una composició visual, la síntesi, la línia, la llum i l'ombra, la utilització del color, la música i l'escriptura com a vincles que permeten entendre un procés de treball basat en l'ordre i l'equilibri". ?Joan Claret (Barcelona, 1929-2014) és un pintor constructivista autor d'un treball que neix de l'estudi i la plasmació minuciosa de la composició, l'organització espacial, el ritme i el moviment. L'autor barceloní, amb estudis d'Arquitectura i Filosofia, encetà la seva trajectòria artística el 1959 a la Sala Gaspar i, a partir d’aquí, combinà la tasca expositiva dins i fora del territori. El 1966, l’artista exposà la seva voluntat de presentar únicament una obra basada en la forma geomètrica i apostà per donar tota la importància dels seus quadres a l'estructura, bàsica per equilibrar les diferents parts que componen l'obra. En aquest mateix sentit subratllà que la línia, era, en la seva obra, tan rellevant “com les notes d'un pentagrama per al músic”, en la mesura en què li servia per ordenar les composicions. Jaume Rocamora (Tortosa, 1946) és un pintor autodidacta que partí d'un tractament acadèmic del paisatge, fins entroncar amb la tradició geomètrica de l’avantguarda europea del primer terç del segle XX. La seva primera exposició, que data de 1966, ja presentava una densa trama d'estructures geomètriques, en la representació aèria dels edificis del barri antic de Santa Clara de Tortosa. Rocamora, exposa la crítica d'art Sílvia Muñoz d'Imbert, definí el seu llenguatge cap als anys 70, en descobrir el treball artesà del cartró i altres materials humils. La geometria o, més estrictament, la línia compositiva, és l'element que connecta Claret i Rocamora, sobretot en el període que abasta els anys 60 i fins als 80, però també ho és el color, en la mesura en què ambdós artistes li atorguen un tractament secundari i aposten, més clarament, per la dicotomia entre la llum i l'ombra.