"Autoria, autentificació i falsificacions de les obres d'art" de Lluís Peñuelas

Autoria, autenficació i falsificacions de les obres d'art, de Lluís Peñuelas. Fundació Gala-Salvador Dalí. Edicions Polígrafa. 336 pàg. “Un dels principals enemics que minen la transparència del mercat de l’art és el de les falsificacions. La falsificació d’obra d’art és un negoci rodó a tot el món. Molts artistes importants han estat falsificats i existeixen veritables màfies. L’editor Lluís Peñuelas –secretari general de la Fundació Dalí– recull les ponències del seminari internacional organitzat a Figueres i a Cadaqués l’any 2011. Autoría, autentificación y falsificación de las obras de arte és el tercer volum de la col·lecció Arte, mercado y derecho per promoure coneixements legals, econòmics i artístics que contribueixin a la protecció, conservació, divulgació i enriquiment del patrimoni artístic. Descobrir si un quadre és fals o autèntic és un procés lent i minuciós. Els falsificadors són artistes amb una gran capacitat per imitar l’estil dels altres. No només són copistes, creen obra pròpia emprant l’estil del pintor que falsifiquen. Amb l’aportació de la saviesa de Christine Pinault (administració Picasso), Rosa Maria Malet (directora de la Fundació Joan Miró de Barcelona), Txomin Badiola (responsable del catàleg de Jorge Oteiza), Judith Goldman (membre de l’Andy Warhol Art Authentication Board) i Véronique Wiesinger (directora de la Fundació Alberto i Annette Giacometti), entre d’altres, el llibre s’ocupa d’una tasca realment complicada per a institucions i mercats: descobrir el misteri d’una falsificació artística. Dividit en dues parts, en la primera els experts en museus plantegen les seves experiències artístiques aportant tècniques per discernir la veritable obra d’art original de la còpia en casos com ara Picasso o Miró i, en la segona, s’ofereix el punt de vista jurídic aplicat a la protecció dels adquirents d’obres d’art falses o les mesures penals contra les falsificacions. El debat comença en el lèxic: autor/originalitat, còpia/reproducció/rèplica, i continua amb les fases dels processos d’autentificació i les proves (procedència, testimonials, científiques) de l’autoria de les obres d’art. Malgrat que el llibre empra un llenguatge molt específic –sobretot en la segona part–, Luís Peñuelas aglutina i actualitza els coneixements internacionals sobre la matèria i enfoca el problema del frau des d’una rica pluralitat de punts de vista. Un quadre pot ser digitalitzat en un escàner 3D d’alta definició i ser sotmès a radiografies, espectrometria, raigs X, ultraviolats i microfluorescents. I tot sense necessitat de tocar-lo. La falsificació d’una obra d’art, continua sent art? L’art no es crea ni es destrueix. Només es transforma. El pintor i retratista neerlandès Han van Meegeren (1889-1947) va replicar tan bé els estils i els colors dels artistes copiats que els millors experts i crítics d’art van considerar les seves pintures com a genuïnes.