El número 286 de la Revista de Girona, dedicat a la gran derrota del 1714

El dia 16 de setembre, a les 19.00 h, tindrà lloc a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà de la Bisbal d’Empordà la presentació del dossier 300 anys després. La Guerra de Successió, que encapçala el número 286 de la Revista de Girona El reportatge, coordinat per l’escriptora Judit Pujadó, explica les conseqüències de la Guerra de Successió a les comarques gironines per mitjà de diversos articles escrits pel musicòleg Josep Pujol i pels historiadors Pere Gifre, Miquel Borrell, Jordi Turró, Guerau Palmada, Agustí Dalmau, Miquel Puig i Joan Llinàs. La presentació anirà a càrrec d’Antoni Solà, diputat delegat de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona; de Núria Anglada, alcaldessa de La Bisbal d'Empordà; de l’historiador Jordi Turró, i de Xavier Cortadellas, director de la Revista de Girona. El dossier analitza, des de diferents perspectives, com la Guerra de Successió i els enfrontaments constants entre les monarquies hispànica i francesa entre els anys 1694 i 1697 van deixar molt mal record en els gironins a causa dels saqueigs, els actes de violència i les contribucions a què van ser sotmesos. Si bé, com expliquen els autors del dossier, hi va haver algunes viles felipistes, com ara Roses, així com algunes minories decantades també pels Borbons a Figueres i Camprodon, la majoria de gironins van restar fidels a la causa austriacista. Durant aquells anys l’Empordà va accentuar el caràcter fronterer del territori; al voltant de Girona, en terres del Pla de l'Estany, del Gironès i sobretot de la Selva, els setges deixaven un reguitzell de pobles quasi abandonats. Com testimonia la documentació, les conseqüències de la derrota es van fer notar fins molts anys després del final del conflicte. El número 286 de la Revista de Girona també inclou diferents apunts relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social a les comarques gironines. Així, l’entrevista se centra en Joëlle Lemmens, restauradora de pintura artística antiga, i l'apartat biografia, en Jordi Vilamitjana i Bep Marquès. En l’apartat de patrimoni, Josep Navarra ens presenta el cementiri de Juià, un projecte de l’arquitecte noucentista Rafael Masó, i en el d’interiors Joan Sala ens parla de la sala gòtica de la Cúria Reial. Pel que fa a l’art, el periodista Sebastià Roig escriu un article sobre el Teatre-Museu Dalí, que arriba als 40 anys d’existència, i Sebastià Goday dedica la secció d’artistes al gironí Jordi Martoranno. A les lletres, la historiadora de l’art Blanca Reig hi explica el contingut d’unes cartes inèdites de l’artista Ramon Reig, i en els clàssics revisats l’escriptor Vicenç Pagès endinsa el lector en l’univers d’Aurora Bertrana. També s’hi ofereix un reportatge fotogràfic fet per Gustavo At Mendoza i André Bonnery sobre El tapís de la Creació i un retrat de grup amb turistes com a protagonistes.