"Nightlight", exposició pòstuma de Marc Egger a la Fresh Window

La galeria d’art Fresh Window de Nova York va presentar el dia 5 de setembre l’exposició conjunta de Miya Ando i Marc Egger sota el lema Nightlight, que es podria traduir com a llum de nit o de manera més poètica guspires nocturnes. Nightlight examina la proliferació dels punts lluminosos en el paisatge nocturn de les metròpolis contemporànies. Tant les pintures fosforescents en les composicions de Marc Egger com el tractament químic en les escultures de Miya Ando posen el focus d’atenció en la foscor, en la quietud i la idea de placidesa que evoca l’experiència nocturna original i pròpia. Marc Egger, recentment traspassat a Sitges on va viure els darrers 25 anys en companyia d’Andrea Zurek, va ser un artista d’origen suís que de jove va viatjar als Estats Units i es va interessar per l’expressionisme abstracte, pel moviment Llum i Espai, i per l’Arte Povera. L’obra de Marc Egger s’inspira en el descobriment del fenomen de la fosforescència del radar nàutic en un viatge de tornada a Europa. A Sitges l’art lluminós de Marc Egger va ser exposat en la seva retrospectiva a l’edifici Miramar el maig de 2010 i fa pocs mesos la Lux Art Galery del carrer Santiago Rusiñol va presentar la que seria la darrera exposició en vida de l’autor. Marc Egger va treballar amb la captació matèrica de la llum i amb la idea del contrast metafòric de foscor i colors fosforescents que brillen il·luminant i donant una profunditat espacial a la tela. A més els tons càlids i freds són relativitzats en els seus quadres de transparència còsmica. Miya Ando és una jove artista russa-japonesa que en aquesta ocasió presenta una escultura minimalista que remet a la tardor amb la instal·lació d’un petit estanc quadrat ple d’aigua on hi neden les fulles de l’arbre Ficus Religiosa, la figuera sota la qual Buda va rebre la il·luminació espiritual. Miya Ando és actualment una reconeguda artista que segueix la tradició familiar de treballs amb acer incorporant noves tècniques experimentals. En aquest cas les fulles són fosforescents i la instal·lació s’inspira en el festival Obon, celebrat cada any al japó amb llanternes i llums que suren damunt l’aigua en homenatge a les ànimes dels avantpassats. La combinació d’aquestes dues creacions, la de Marc Egger, bàsicament pictòrica i l’escultòrica de Miya Ando, es complementen perfectament doncs tenen la fosforescència com a comú denominador. Quan els llums s’apaguen la vista tarda uns segons en acomodar-se a la foscor, una foscor que no és tenebra absoluta sinó relativa i fins i tot diàfana lluïssor de colors que ens endinsen en universos incògnits. Un univers que s’expandeix o que es contrau? Això depèn de nosaltres, de la nostra observació atenta i de la predisposició que tinguem per a sorprendre’ns. Marc Egger va compartir amb els tertulians de la trobada bohèmia sitgetana moments de comunicació i esbarjo, va deixar-nos també el testimoni de la seva labor callada, els seus quadres fosforescents que ara il·luminen els nostres records. Allò que és efímer conté una guspira de transcendència. La lleugeresa de la impermanència, el canvi constant, ens transporta de la nit al dia i del dia a la nit en un flux constant d’energia que es renova. La mort és un trànsit cap a la nit estelada, un retorn a Nyx, deessa de la nit on descansen les idees. A la imatge, Cirene de Marc Egger.