Un total de 385 obres procedents de la col·lecció de la reconeguda galerista Soledad Lorenzo, passaran a formar part dels fons del Museu Reina Sofia. Gràcies a aquest generós gest de la que avui està considerada una de les galeristes espanyoles de projecció internacional més importants, Soledad Lorenzo, el Museu Reina Sofia rebrà pròximament un dipòsit de gran part de les obres per ella conservades. Són 385 treballs de 90 artistes, la majoria espanyols, en tots els formats; encara que predomina la pintura, hi ha escultura, fotografia, obra gràfica, instal·lacions, o audiovisuals. Aquest dipòsit, que tindrà una durada de 5 anys, prorrogables, es realitza amb promesa de llegat per part de la galerista, és a dir la dipositant ha de fer les gestions necessàries per disposar, per via testamentària, el futur llegat de les obres objecte del contracte a favor del Museu Reina.
En l'actualitat no existeix a Espanya cap precedent d'un dipòsit amb promesa de llegat amb aquestes característiques, tant pel que fa al nombre d'obres, com per la qualitat de les mateixes i la importància dels autors. Més d'un any de treball i negociacions entre la galerista i representants del Museu han estat necessaris per culminar el procés. El conjunt ofert és un exponent del paper protagonista exercit per una galeria d'art al nostre país a partir dels anys 80 del passat segle, uns anys en què l'art espanyol estava pendent de fer pública una renovació.
Entre els artistes més representats en aquest important dipòsit figuren Juan Uslé, de qui es reben 31 obres; Pablo Palazuelo, 23; George Condo, 22; Adrià Julia, 19; Sergio Prego, 17; Txomin Badiola, 15; Pérez Villalta, 14; José Manuel Broto, 14; José María Sicilia, 14; Miquel Barceló, 11; Pello Irazu, 11; o Victòria Civera 8; així com artistes de la talla d'Antoni Tàpies, de qui una obra fonamental passa també a engrossir els fons del Museu, Gordillo, José Guerrero o Soledad Sevilla.
La nòmina d'autors correspon a diferents generacions. Des de Palazuelo i Tàpies, a altres molt més joves, com Jerónimo Elespe, Philipp Fröhlich o Adriana Varejao. En aquest sentit, la pràctica artística del segle XXI, fins a la data escassament representada a la col · lecció del Museu, ocupa un lloc molt important en el dipòsit; per exemple d'Adrià Julià es van a rebre 19 obres. Cal esmentar també l'entrada d'artistes amb poca obra al Museu fins a la data, com Civera, Uslé, Eric Fischl, David Salle, o Philip Fröhlich. D'altres es va a completar de manera important la seva representació; és el cas de Pello Irazu, Txomin Badiola o Gordillo. Així mateix cal referir-se a aquells altres que estan fora de la línia tradicional, són menys coneguts, però d'un alt valor per al Museu: Jürgen Klauke, George Condo o Robert Longo.
A la imatge, Borja Villel i Soledad Lorenzo.