Dalí: L'art de pertorbar l'espectador

Cada cop que als jardins de Kensington floreix un pavelló temporal, curiós i ultramodern, plantat per algun arquitecte de renom, vol dir que l’estiu ha arribat a Hyde Park. El pavelló d’aquesta temporada, obra de l’arquitecte xilè Smiljan Radic, sembla inspirat per Mies van der Rohe i els casalots dels Picapedra. Tan aviat et recorda una nau alienígena com un capoll d’insecte gegant. Passejar-t’hi per dins és excitant i destarotador. Als dalinians de pedra picada, el pavelló de Radic els pot despertar un somriure. Per algun estirabot del subconscient, els pot fer evocar la Crisàlide, aquell túnel dissenyat per Dalí el 1958, que feia uns vint metres de llarg, tenia forma de capoll d’eruga i estava recobert per unes parets de seda que s’ondulaven amb suavitat. Tot i que les dues propostes són molt diferents, en cadascuna batega la voluntat de crear un espai artificial, imaginatiu i pertorbador. Dalí va magnificar aquest concepte fins al paroxisme al Teatre-Museu de Figueres, on va aixecar un parc d’atraccions artístic que satisfaria les pulsions fetitxistes del turisme de masses. A la claredat racional i l’asèpsia expositiva dels museus contemporanis, va contraposar un totum revolutum sense manual d’instruccions; una sardana barroca on quadres, escultures, dibuixos, gravats i acoblaments de tota mena s’interpel·laven amb estridència. Quaranta anys després d’inaugurar-se, el Teatre-Museu continua mantenint intacta l’aura d’espai insòlit, exòtic i extravagant. La senyoreta Theresa Simpson, des de Manchester, preguntava fa uns mesos als lectors de The Guardian si sabien d’algun museu més estrambòtic o més salvatge que el figuerenc. Els lectors li van indicar el Museu de Paràsits de Tòquio, el Museu dels Fal·lus d’Islàndia i la Woodchester Mansion de Gloucestershire, que disposa d’unes cambres on viuen dues colònies de ratapinyades. Les tres propostes, a cavall de la biologia i la zoologia, tenien un punt de raresa important, però també quedaven força allunyades del que pretenia Dalí: omplir el buit d’experiències excitants i destarotadores que havia detectat entre els consumidors d’art i cultura. Per satisfer-lo, el pintor va fusionar en un mateix indret els antics gabinets de curiositats, les atraccions dels parcs temàtics i les mostres d’art modern. El pas del temps l’ha convertit en lloc de visita obligada per a turistes curiosos, mitòmans, erudits o indocumentats. Foto: © Joan Vehí. Cadaqués, 2014. Drets d’Imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí. Figueres, 2014.