“Col·lecció Bassat, 1940-1979” a la Nau Gaudí

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, ha inaugurat la seva cinquena exposició. Amb motiu d’aquesta celebració es presenta una mostra de contingut excepcional que pretén ser un compendi de totes les exposicions prèvies, dedicades al període artístic que va entre el 1940 i el 1979. La mostra, que porta per títol “Col·lecció Bassat. Quatre dècades cinquanta artistes 1940-1979” reuneix un total de 93 obres – de les quals 22 són escultures- de més de cinquanta artistes entre els que figuren noms tan rellevants com: Eduardo Chillida, Christo, Antonio Saura, Manolo Millares, Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada, Joan Brotat, Erwin Bechtold, Fernand Léger, René Magritte, Alexander Calder, o Karel Appel. Moltes de les obres que es mostraran al públic no han estat mai exposades abans i en qualsevol cas, no ho han estat mai conjuntament. Entre les obres que es podran contemplar fins a la primavera del 2015 destaquen “La connaissance absolue” una obra del1965 de René Magritte; una escultura en bronze del anys cinquanta d’Eduardo Chillida; una obra del 1962 de Manolo Millares (“Cuadro 174”); i “El monument a Cristòfor Colom embolicat (Projecte per Barcelona)” del búlgar Christo, una obra en llapis sobre paper del 1970. Així mateix, a l’exposició serà possible veure obra del mataroní Perecoll i de Moisès Villèlia, un artista que també va estar vinculat a la ciutat. La mostra tanca una etapa de cinc anys durant la qual la Col·lecció Bassat també ha crescut amb l’adquisició de més de 200 obres i d’aquí també l’interès i la voluntat de mostrar una part del nou fons artístic. Així mateix, per la temàtica d’exposicions anteriors no havia sigut possible presentar obres d’alguns artistes internacionals que ara sí es podran veure a la mostra actual. Així doncs, en total, trenta obres d’artistes mai exposats a la Nau Gaudí. Segons en Lluis Bassat, “no hem volgut acomiadar aquestes dècades, fonamentals per a la comprensió de l’art contemporani a Catalunya, sense una última exposició que aplegui tots o gairebé tots els artistes en els quals hem cregut i que creiem responsables de l’explosió de l’art contemporani en aquest període” i que “ conformen l’exposició més gran feta fins ara a la Nau Gaudí de Mataró. No recordo si mai hi ha hagut una exposició d’aquest tipus tan extensa i variada durant els últims anys a Catalunya”. El vicepresident del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró i regidor de Cultura de l’Ajuntament, Joaquim Fernàndez, destaca que “aquesta exposició és una cita obligada per aquells que vulguin tenir una visió global de l’art contemporani d’aquesta època”. Segons Fernàndez “en un moment que aquesta mena d’exposicions no sovintegen poder gaudir d’aquesta mirada polièdrica sobre els artistes i la seva obra contribueix a descobrir les inquietuds plurals dels creadors contemporanis”. Des de l’any 2010 en que es va inaugurar la primera exposició, el Consorci, de la ma de Núria Poch, comissària de totes les exposicions, ha mostrat un total de 512 obres de 144 artistes que, segons les seves pròpies paraules, “han permès copsar els moviments i l’evolució de l’art català des de la postguerra fins a l’acabament de la dècada dels anys setanta”, és a dir, fins l’adveniment de la democràcia. Aquest viatge artístic en el temps ha mostrat un recorregut amb fites significatives, com la constatació de la influència de Pablo Picasso en els joves artistes catalans, que es van iniciar a la modernitat; el surrealisme, que malgrat la dictadura franquista, es va obrir camí al nostre país amb un esperit renovador a través dels artistes de Dau al Set; o com a partir de la mort de Franco “l’artista esdevenia, a la Península, responsable de la seva obra, sense que pogués al•legar cripticitats formals de cap tipus”. També s’han mostrat els dos corrents artístics principals dels anys setanta: les propostes derivades del conceptualisme internacional amb un fort component social i reivindicatiu i el moviment renovador en el camp de la pintura figurativa, que Alexandre Cirici Pellicer va anomenar la plàstica contemporània catalana. A la dècada dels setanta, de fet, es van dedicar tres de les quatre exposicions que fins avui s’havien presentat per considerar que es tracta d’un període especialment interessant pels esdeveniments científics, socials i polítics que evolucionaren simultàniament al món de l’art i que, en el cas espanyol, vénen marcats per la fi de la dictadura franquista. La major parts dels artistes presentats en aquesta trilogia tenien a més en comú el seu pas per la Galeria Adrià, germen de l’anhel col·leccionista d’en Lluís Bassat. La Nau Gaudí. El conjunt del fons de la Col·lecció Bassat que ha vist la llum fins ara ho ha fet en el marc incomparable de la Nau Gaudí de Mataró, quilòmetre zero de l’obra de l’arquitecte que originàriament allotjava una indústria tèxtil de l’època i que l’any passat va celebrar el seu 130è aniversari. A la Nau, Antoni Gaudí va posar en pràctica per primera vegada alguns principis arquitectònics com l’arc parabòlic, que esdevindria un element determinant en la seva arquitectura posterior, tant en els edificis civils com en els religiosos. La Nau Gaudí i l’art que periòdicament s’exposa entre les seves parets des de l’any 2010 “renova el compromís entre l’art i la Nau Gaudí, entre els artistes (escultors i pintors) i l’home que va imaginar que hi havia una manera diferent de fer arquitectura”, segons destaca Joan Mora, Alcalde de Mataró i President del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró. Durant aquest temps han visitat la Nau Gaudí més de 30.000 persones, la major part de les quals provinents de Catalunya i altres parts d’Espanya però també d’arreu del món. L’any passat, amb motiu del 130è aniversari de la Nau, es va presentar el primer manifest en defensa del llegat gaudinià, la “Declaració de Mataró”, que per primera vegada va aconseguir reunir les voluntats en un document conjunt de treball dels representants i els propietaris de les principals obres de Gaudí i de les entitats i institucions que treballen per preservar-la. L’aniversari va incloure tot un seguit de celebracions i activitats. Calendari d’activitats a la Nau Gaudí. L’exposició de la Col·lecció Bassat romandrà oberta fins al 22 de març de 2015 i l’entrada és gratuïta. Com és habitual, es programaran visites guiades individuals, per a grups i per a escoles, i tallers adreçats a cada un dels cicles formatius. A més, cada primer diumenge de mes hi ha una visita guiada gratuïta sense reserva prèvia i cada tercer diumenge hi ha una activitat familiar gratuïta sense reserva prèvia per a nens majors de cinc anys. D’altra banda, es preveu donar continuïtat al cicle de conferències “Els Dijous de la Nau Gaudí”, que reuneix a Mataró a crítics i a experts en art en un fòrum obert al debat i l’intercanvi de coneixement. La Col·lecció Bassat i el Consorci Museu d’art Contemporani de Mataró. La Col·lecció Bassat constitueix un dels fons més representatius del que ha estat l’art català de la segona meitat del segle XX, omplint el buit cronològic d’altres col·leccions als museus de Catalunya, amb unes 1.500 obres originals i un ampli fons d’obra gràfica. El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, presidit per l’alcalde de Mataró, es va constituir el 2010 amb l’objectiu de contribuir a la conservació del patrimoni col·lectiu i a la seva divulgació. A més de a la pròpia Nau Gaudí, s’han exposat obres del fons artístic de la Col·lecció a Calella i a Sant Joan de les Abadesses i hi ha exposicions compromeses a Alcobendas (novembre del 2015-gener del 2016) i a la Tecla Sala de l’Hospitalet (febrer-abril 2016). Cal destacar també la sèrie de 8 capítols realitzada amb TVE Sant Cugat “Col·lecció Bassat d’Art Contemporani” que durant la seva emissió al llarg del 2013-2014 ha contribuït a la difusió de figures remarcables de la creació actual, particularment la catalana, en un to divulgatiu i distès. Al programa, conduit pel propi Lluis Bassat, s’ha repassat el recorregut vital i artístic de personalitats com: Manuel Boix, Francesc Artigau, Eduard Arranz-Bravo, Rafael Armengol, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera, entre d’altres. (http://www.rtve.es/alacarta/videos/colleccio-bassat-dart-contemporani/colleccio-bassat-dart-contemporani-xavier-serra-rivera/2136965/)