Un Dalí de primera línia

Amb la més alta tecnologia electrònica i digital, com la que tenim ara, de la qual, a més, se serveixen fins i tot els aprenents de belles arts per trobar formes insòlites, Dalí, si fos present, hauria arribat a la màxima subtilesa surrealista comunicativa, en funció i relació amb la qual ens ho mostraria tot d’una altra manera per, així, retrobar la seva més pregona i ignota veritat. Quina?, la que calgués per a cada moment. Perquè crec que l’art, per Dalí, era el mitjà més idoni, que sorgia més directament, però tanmateix controladament, de la més pregona profunditat de l’ànima (manera de ser que cadascú va essent segons el viure mateix). Les formes d’artifici de l’art reflecteixen allò que, pel misteri o per la combinatòria real que sigui, cadascú és en el seu construir-se la pròpia realitat; obvi de postulats objectius, subjectius i d’altres. Dalí és la realitat a la realitat; Dalí no copia la realitat que li diuen que existeix, sinó que converteix en realitat el que el llenguatge –els sistemes formals– que posseeix en cada moment li permet de mostrar de si mateix i fer-ho, a l’ensems, per mostrar-ho als que l’entornen. Però aquest immens solipsista i radical solitari resulta que és una de les esponges més xopadores existents per absorbir tot el que succeeix al seu entorn d’intimitat manifesta o oculta i d’agitació, innovació i revolució social, industrial i, quan cal, instrumental; compresa la noció de la més alta tecnologia i, també, de la concepció més radical i brutal de capitalisme financer electrònic. Aquell retirat, que no bandejat, de Port Lligat és una de les sensibilitats del seu temps més connectades: amatent a tot, a la realitat social, a la realitat científica, a la realitat filosòfica. Tot el que succeeix té versió daliniana, és a dir: subjectiva i, òbviament, real del que ell elabora segons la seva percepció, però també segons la percepció dels altres, que endevina en i des de les relacions comercials, polítiques i socials establertes. Dalí és omnipresent i omniscient: òbviament sempre segons la seva subjectivitat, única i, tanmateix, universal. La high tech actual seria el seu instrument expressiu idoni i adequat. Tanmateix, Dalí és per temperament i per tremp sensible i corporal, surrealista; això vol dir que escriu, pinta, mostra, filma el que fa, sempre d’una altra manera, inversa, perquè ho llegim a l’endret, correctament. Dalí és un antianalfabetista. Foto: © Fons agència EFE. Drets d’Imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí. Figueres, 2014.