Exposicions

Sarah Bejerano i Guillem Basagoiti, a Mutuo

bonart barcelona - 15/10/19

Mutuo, carrer Julia Portet 5 de Barcelona, presenta les exposicions individuals de Sarah Bejerano i Guillem Basagoiti del 17 al 25 d'octubre de 2019.

En Expansió de Guillem Basagoiti és un projecte escultòric que materialitza i representa els impulsos més íntims de l'home, el desig com a motor de l'acció. L'artista, Guillermo Basagoiti Brown, presenta aquí formes rudimentàries capaços no només de contenir, sinó també de transmetre, representacions de la seva pròpia ment, imaginació, intuïció i raonament. La morfologia de l'abstracte permet buscar i on sigui necessari sobrepassar els límits reals o imaginaris dins dels quals ens solem moure.

A través de diferents estructures, imatges i sensacions, l'espectador està convidat no només a submergir-se en l'observació d'un imaginari nou sinó a més a embarcar-se en un viatge al seu propi interior. Hi ha cossos de formes topològiques, de gran format, en moviment o estàtics, continguts o en procés d'expansió, capaços de contenir i al·ludir a la condició humana. Alguns d'ells superant el límit de la seva pròpia estructura material fins al punt de transformació, permetent així apreciar el seu interior. Els audiovisuals ens porten a considerar la propietat transformadora de la força, el límit.

En Expansió és un projecte en desenvolupament on el material en si juga un paper molt important. La materialitat forma part del llenguatge d'aquesta representació. Es treballa amb aire i materials que s'expandeixen i contrauen. S'utilitza cautxú per experimentar amb les diferents capacitats i estats de la matèria que ens conforma. El glitter magenta forma part de la dicotomia, juntament amb el negre profund del cautxú, parlant-nos de la seva possible interior. El contrast dels materials i colors subratlla el seu significat. La multiplicitat de tècniques i formes permet presentar un món potent procedent d'un imaginari poètic i ple de suggeriments.

A El Monstre de Sarah Bejerano, com expliquen des de la galeria, "durant aquest temps tots van habitar en les seves entranyes, els desitjos, els somnis de cada un dels que aquí van viure van ser modelant la seva naturalesa, els més furiosos es amancebaban en les seves parets sanguínies, la mucositat era la tebior de les matinades, podries morir dins i tornar-te una escata més de la seva immensitat. Molts d'aquests pelegrins que van ascendir sobre la seva esquena parlaven d'ell coses meravelloses, era una mena de nova esbarzer ardent, parlaven de deu ulls, de mil ulls, de dents de vidre i de llengües edulcoras que incessantment es movien i regalaven notes que servien de bàlsam per a les fístules, per a les nafres que deixaven anar un líquid oliós i perfumat. Vet aquí que els pelegrins es reclinaron, van alçar les seves boques seques, els seus llavis trencats per la falta de frec de la carn, udolaven i altres vegades en les teranyines del somni gimoteaban i pronunciaven sense parar una i altra vegada "Navojoa o Navoyoa" i escopien 1 saliva espessa després de mastegar duren et molt de temps les plantes que els havien portat de les terres llunyanes del Nou Món. No tenia un temperament mercurial, encara que de tant en tant patia espasmes tirànics, en l'inici dels temps quan era una bèstia afable gairebé mansa, ens llepava la sort i ens feia cantar d'alegria per les nits. Tots van acudir a ell com a un arbre de bona ombra, la bondat de la dona embarassada que es clava les seves pròpies ungles al ventre, el incestuós que fingeix dormir a la cova amb les seves filles, els deutors diversos que paguen amb monedes d'avarícia, els ossos dislocats dels amants efímers que mai copulen, ancians, dones, nens, acabades de casar, acabat abandonats, les filles bastardes del malestar i l'exaltació tots peregrinaven fins a ell per ser encofrats i trobar per fi el gran assossec. " A la imatge, obra de Guillem Basagoiti (detall).

MUTUO Sarah Bejerano Guillem Basagoiti