El blau de la distància és un llibre de poesia en edició bilingüe mitjançant el qual l'autora ha anat reconstruint la seva identitat a través de l’art: primer amb la pintura i després amb la poesia, i ha fet de la creació l’autèntic lloc on viure i sobreviure. Wallace aplega poemes escrits en èpoques diverses, des dels anys noranta fins al moment present, i els estructura en cinc parts: “Emplenant el buit amb veu” (1990-1995), “L’altre costat del vent” (1995-2000), “La incertesa de la veu del temps” (2000-2005), “La llum en un lloc de trànsit” (2005-2010) i “Paraules d’aigua, de vent i d’amor” (2010- ). Hi ha una evolució ben clara des dels poemes de les primeres seccions —amb una càrrega dramàtica més evident— fins a l’assoliment d’una veu més depurada i concisa, més fusionada amb els elements de la natura i més arrelada en la quotidianitat, en l’instant i en la pròpia creació. La producció poètica de Maria Wallace es fonamenta en tres pilars que podem relacionar amb les paraules de MacLeish: la tangibilitat, és a dir, la voluntat de revelar allò que no és apreciable a ull nu; el silenci amb què el poema ha de parlar no pas per fer comprendre res, sinó simplement per mostrar el que és invisible, i la recerca de l’equilibri i de l’harmonia en la construcció de la composició poètica.
El llibre s'ha presentat a la sala de congressos Abat Panyelles del monestir de Sant Feliu de Guíxols i la presentació ha anat a càrrec d'Antoni Solà, diputat de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona; de Pau Casals, regidor de l'àrea d'història de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols; de Rosa Font Massot, professora i escriptora, i de Lluís Muntada, director de la col·lecció.
Maria Wallace. Maria Teresa Mir i Ros va néixer a Fenals d’Aro poc després de la Guerra Civil. Es va llicenciar en literatura espanyola i hispanoamericana, i té un màster en literatura angloirlandesa. Ha viscut a molts països, fet que l’ha convertida en una «desplaçada». Viu a Dublín des de 1969. I és precisament a Irlanda on va esclatar la seva poderosa veu poètica, en anglès: una veu que, d’una banda, alterna una mirada detallista i íntima sobre la realitat, i, d’una altra, projecta una poderosa abstracció de caire existencial. L’any 2006 va ser guardonada amb el prestigiós Hennessy Literary Award com a millor poeta emergent. El 2007 i el 2013, respectivament, es van editar dues antologies dels seus treballs. L’any 2010 va ser publicat el seu primer poemari, La segona ombra, en edició bilingüe anglès-català a cura de l’editorial L’Albí.
Fotos Eddy Kelele.