El llegat d'Esther Boix: el compromís d'una artista

Alhora artistes i educadors, l’escriptor Ricard Creus i la pintora Esther Boix marcaren durant la dècada dels seixanta, setanta i vuitanta, en plena convulsió política i canvis socials, un pas decisiu cap a la interrelació entre les arts i la llibertat creativa. Coneixedors dels corrents europeus, i també de la tradició educativa catalana més innovadora, Boix i Creus crearen el 1967 un taller d’aprenentatge artístic, L’ARC, en horari extraescolar, on es parlava, es pensava i es vivia l’art en els seus vessants conceptuals, socials i creatius. L’ARC partia de la necessitat de concebre un currículum escolar que inclogués definitivament l’educació a través de les arts com una eina bàsica que penetrés en el món interior de l’alumne i afavorís el seu creixement, i es deixés de considerar les arts visuals com a fenòmens aïllats dins del projecte escolar. D’aquí que la seva tasca professional com a creadors, amb exposicions, participacions en fires d’art internacionals... es compaginés amb una activitat incansable de pedagogia a les aules, de formació de docents, conferències (a L’ARC els alumnes reberen també la visita de M. Aurèlia Capmany, Palau i Fabre, Moisès Broggi...),  participació en diferents programes televisius i publicacions destacades. Ara que l’Esther Boix, nascuda a Llers el 1927, ens ha deixat (va morir a Anglès el 26 de maig del 2014), molts ens sentim orfes; no només pel record de persones destacades dins la cultura catalana que esdevingueren conferenciants o d’aquells que en el seu moment van ser alumnes de L’ARC i avui són professionals en actiu, sinó també pels que, com jo mateixa, per generació, no vam tenir l’oportunitat d’entrar al taller amb ells, però que hem rebut les seves ensenyances i la seva experiència al cap d’uns anys. A l’Esther i en Ricard els vaig conèixer tot fent de doctorand i gràcies a la Roser Juanola, professora de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. La connexió va ser immediata, gràcies també a la intermediació de la família i del seu fill Adrià, continuador de la seva tasca. En ells hi havia una sensibilitat, una manera de veure l’educació i l’art, i unes ganes d’absorbir coneixements amb els quals, malgrat la diferència d’edat, m’era fàcil identificar-me, i ben aviat a l’admiració s’hi va afegir un afecte sincer. El que començà essent un projecte de doctorat s’anà transformant en amistat, en visites i trobades que anaven més enllà de la tasca que es desenvolupava, xerrades d’hores, d’aquelles que t’omplien per dins. D’aquí que, el 2007, la publicació del llibre Intersecció d’art, vida i educació. Esther Boix i Ricard Creus creadors del taller d’arts visuals de L’ARC fos una culminació justa i merescuda, un homenatge a tot allò que jo havia pogut aprendre d’ells, que ningú havia deixat escrit, i que se’m donava l’oportunitat de transmetre a través de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Tanmateix, i a banda de la publicació, tenim la sort de comptar amb en Ricard Creus, que esdevé ara el pilar sobre el qual se sustenta un llegat impossible d’explicar si no és a quatre mans, testimoni d’una parella indissoluble i d’un episodi de la nostra història educativa i artística en què l’objectiu principal no era ensenyar, sinó ajudar a descobrir. A la imatge, detall d'El poble apedregat, 1965, d'Esther Boix.