La Xarxa de Museus d’Història i Monuments creix amb dues incorporacions

El Museu d’Història de L’Hospitalet i el Museu d’Història dels Jueus (Girona), s’han adherit a la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya. Creada l’any 2010 en el marc del Pla de Museus del 2007 que desplegava territorialment les xarxes temàtiques dels museus de Catalunya vinculades als museus nacionals, la Xarxa té com a finalitat reforçar i consolidar la memòria col·lectiva de Catalunya, tot potenciant i dinamitzant els museus del territori que ajuden a entendre l’evolució històrica del nostre país. Amb les adhesions del Museu de L’Hospitalet i del Museu  d’Història dels Jueus (Girona), la Xarxa enriqueix el seu discurs gràcies la importància dels fons que hi conserven i de la qualitat dels seus equipaments, que representen el patrimoni històric de Catalunya. La Xarxa passa doncs a estar formada per nou equipaments museístics: el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Història de Cambrils, el Museu Comarcal de Cervera, el Museu d’Història de Girona, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, el Museu Torre Balldovina, el Museu de Terrassa, el Museu de L’Hospitalet i el Museu d’Història dels Jueus (Girona).La col·laboració entre les diverses institucions que formen part de la Xarxa contribueix de manera remarcable a la millora de la gestió de les col·leccions, la millora dels equipaments museístics del país i permetrà el desplegament de programes de treball conjunt. Alhora, permet generar noves sinèrgies de funcionament de totes les parts implicades, aportant cadascuna la seva experiència i gestió. Han signat les respectives addendes al conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i els Museus de la Xarxa, el director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro; el regidor de govern de Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet, Jaume Graells i Vehin, i l’alcalde de Girona i president del Patronat Call de Girona, Carles Puigdemont i Casamajó. Museu de l’Hospitalet.Des de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, s’està treballant en la direcció d’oferir un museu que ajudi a entendre la ciutat i la seva realitat així com aquesta ha anat canviant al llarg de la història. En aquest sentit, en els darrers anys, ha fet un gran esforç per a adequar tres edificis: la casa Espanya i l’Harmonia (ambdós edificis pairals del segle XVI, declarats BCIN) i can Riera (masia del segle XVII, declarada BCIL). Tots tres al carrer Xipreret, de tal forma que s’està configurant un autèntic carrer dels Museus a la ciutat. El Museu  de L’Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d’una identitat urbana col·lectiva. El Museu de l’Hospitalet treballa actualment en tres línies de treball que es veuen reflectides en l’exposició permanent del Museu: Art, Història i Memòria Democràtica, aquesta darrera, inaugurada el passat mes d’abril a casa Espanya. Així, el museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material deL'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l’objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals, artístics i d’aportació democràtica fins a l’actualitat. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L’Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. Museu d’Història dels Jueus (Girona). El Museu d’Història dels Jueus depèn de l'organisme Patronat Call de Girona, format per l'Ajuntament i la Diputació de Girona, i per la Generalitat de Catalunya. El seu principal objectiu és preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, que al llarg de tota l'edat mitjana varen formar part i varen contribuir decisivament en la trajectòria històrica i al desenvolupament cultural i científic del país. El seu recorregut museològic s’il·lustra amb exemples procedents de la història de la Girona jueva. Aquests exemples, tant documentals com arqueològics o iconogràfics, ofereixen una explicació genèrica de les formes de vida jueva a la Catalunya medieval.De la col·lecció, en destaquen les làpides amb epigrafia hebrea, datades entre 1198 i 1435, procedents de l’antic cementiri jueu de Montjuïc (Girona), la quetubà (contracte matrimonial) redactada en hebreu el 1373, i la col·lecció de peces i objectes arqueològics procedents de les diferents excavacions realitzades al call i a altres indrets de gran interès per la història jueva de la ciutat. Igualment, un dels punts més destacables i interessants del museu és la connexió que estableix el mateix edifici amb l’entorn històric, social i humà del seu contingut: es tracta d’un museu ubicat al bell mig de l’antic call jueu de Girona, en el que va ser, entre 1435 i 1492, l’espai on s’hi aixecava la darrera sinagoga de la comunitat gironina. Les recents excavacions arqueològiques han posat al descobert, en aquest indret, les restes del micvé o bany ritual jueu del s. XV, que son visitables des del passat mes de febrer, i que ja estan en fase de ser incorporades al recorregut museològic. La visita al Museu d’Història dels Jueus ofereix una perspectiva diferent i àmplia de la trajectòria històrica de Girona i, per extensió, de la Catalunya medieval, la qual cosa permet donar a conèixer la importància de la diversitat cultural i social com a una de les fonts de riquesa del nostre passat. A la imatge, Museu dels Jueus de Girona.