Amparo Sard, artista convidada de la feria MARTE 2019

La Fira d'Art Contemporani de Castelló, impulsada per la Diputació de Castelló, obrirà les portes de la seva sisena edició del 14 al 17 de novembre a l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Es tracta de la fira més important de la Mediterrània i l'única que se celebra a la Comunitat Valenciana. Seguint el seu compromís d'atorgar visibilitat a les dones, aquest any tindrà com a artista convidada a la mallorquina Amparo Sard amb el seu projecte Entorns canviants. Sard compta amb una important trajectòria nacional i internacional. La seva obra es troba en col·leccions com les del MOMA de Nova York, Guggenheim de Nova York, Artium de Vitòria, Deutsche Bank de Berlín i Nova York, la col·lecció Patricia Phelps de Cisneros, entre d'altres. A més, va ser seleccionada com una de les millors artistes del món de l'any 2018 per a la LXRY List d'Holanda.

En paraules de l'artista "Entorns canviants té com a propòsit ser una presa de consciència sobre la manera com reaccionem i interpretem avui el que veiem. Tot es percep com si es tractés d'una pel·lícula de ciència ficció. No ens afecta, no ens treu ni la son, ni la gana a l'hora de sopar. Encara que vegem en els informatius tragèdies de tota mena, fam i morts d'immigrants, davant els que ens donem cops de pit però que, a l'hora de la veritat, no som capaços de reaccionar ni de fer alguna cosa. Les diferents definicions de temps ens tenen despistats. L'entorn canviant és el que ens aporta el sinistre en l'entorn, per la incapacitat d'aturar un món imparable en constant evolució, incapaç de comprendre-ho".

La proposta de Sard és a més una mica més ambiciosa, perquè també pretén donar una pista de cap on es podria estar dirigint avui el món de l'art; és com si l'artista percebés que d'ulls per fora qualsevol cosa pot ser "mentida", i que això no acaba de servir-li per transmetre "la seva veritat". Per aquest motiu recorre a la intuïció, a les emocions profundes, les que no enganyen. En l'esfera de l'art això es tradueix en imatges que creen tanta tensió com les dimensions desorbitades, la informació inabastable, en la confusió que provoca alguna cosa que sembla estar viu i en realitat és un objecte, en la deformitat. I tot això està comprès en l'exposició: el que es troba l'espectador és una sèrie d'imatges, moltes d'elles autoretrats, on una figura inicial és deformada, per donar una sensació una mica inquietant. Perquè potser d'aquesta manera, el que no reacciona davant les imatges depriments davant les que ens trobem, o en aquest cas, davant de la imatge superficial que està explicant la història de l'exposició, percep certa inquietud o angoixa.