Presentació de la Col·lecció d’Art Modern del MNAC

A partir del 24 de setembre el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta la nova presentació de la Col·lecció d’Art Modern, projecte dirigit per Pepe Serra, director i Juan José Lahuerta, cap de col·leccions del MNAC, amb la col·laboració de l’obra social la Caixa. La col·lecció d’Art Modern és el projecte central de la nova etapa iniciada el 2012 pel museu i, d’acord amb l’Estratègia 2017, esdevé clau per tal de situar el Museu Nacional en la centralitat artística i cultural del país, i també a escala internacional. Ofereix un nou relat crític i complex que evita la mera successió d’estils i noms, alhora que inclou totes les produccions artístiques del període. Aquesta nova presentació de la col·lecció dels segles xix i xx arriba per primera vegada fins als anys 1950, amb la inclusió del moviment Dau al Set. El Museu Nacional d’Art de Catalunya es converteix en un centre de referència per a les arts del modernisme, el noucentisme, les avantguardes i la Guerra Civil. Més de 1.350 obres de 260 artistes, moltes inèdites o molt poc conegudes, conformen un relat sobre el naixement de la modernitat i el paper que hi adquireixen l’art i els artistes. A part de les arts tradicionals –pintura, escultura, dibuix, gravats...– la nova pre- sentació incorpora, simultàniament, els nous mitjans sorgits de la modernitat: car- tellisme, il·lustració i caricatura, fotografia i cinema, a més d’arquitectura i arts decoratives. La nova presentació de la col·lecció d’art modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya desplega en forma de narració complexa un recorregut que s’inicia durant la segona meitat del segle xix i arriba fins als anys 50 del segle xx. Aquesta nova presentació es veurà complementada, a inicis de 2015, amb una exposició temporal dedicada als anys que van de 1950 a 1977, amb l’objectiu de prefigurar un primer relat complet de tota la modernitat. Al primer pis del museu, al llarg de 4.000 m2? d’exposició, s’exposen més de 1.200 obres? de 260 artistes. Moltes, gairebé un 60%, sur?ten ara per primera vegada a la llum, ja que no ?havien estat mai exposades o tan sols puntualment, amb ocasió de mostres temporals. La immensa majoria de les peces formen part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a la qual es sumen d’altres procedents d’importants col·leccions d’art, com ara la Sagrada Família o el fons familiar de Josep Maria Jujol. Juntament a obres icòniques de la col·lecció, com La batalla de Tetuan, de Fortuny, el Tàndem de Ramon Casas o els dissenys de Gaudí i Jujol, el Museu Nacional recupera artistes que no encaixen en les categories amb les quals, tradicionalment, s’ha explicat la historia de l’art modern. La col·lecció dels segles xix i xx del Museu Nacional d’Art de Catalunya supera d’aquesta manera els cicles establerts per la historiografia sobre el període i parla d’una xarxa de relacions riques i complexes. La nova presentació incorpora simultàniament la fotografia, el cartellisme, el cinema, l’arquitectura i les arts decoratives, per exemple, així com altres elements que ajuden a entendre el context social, històric i artístic, i els enormes canvis viscuts al llarg de període. Aquest nou relat evita la mera successió cronològica d’estils i noms, i presenta els artistes en tota la seva complexitat, parant atenció a les diferents facetes de la seva obra, des de la pintura o l’escultura, fins al cartellisme, el grafisme, la caricatura, etc. Es reforça, així mateix, la presència de l’arquitectura i les arts decoratives en un recorregut medul·lar, que té en compte que molts dels artistes catalans més rellevants i innovadors dels segles xix i xx –a excepció de Picasso, Dalí, Miró...– són arquitectes: des d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Josep Maria Jujol, fins a Josep Lluís Sert i el GATPAC, entre tants altres. També són importants les connexions internacionals de tots aquests artistes i moviments, i la presència a Barcelona i Catalunya d’alguns protagonistes de l’avantguarda europea, des de Picabia fins als cubistes, des de Le Corbusier fins als surrealistes, etc. La col·lecció d’art modern del Museu Nacional va ser creada a partir de l’Exposició Universal de 1888, i té una especial idiosincràsia, lligada a la història de Catalunya i a la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu, les diferents revolucions polítiques, culturals, socials, industrials i tecnològiques, igual com la Guerra Civil, s’hi veuen reflectides. A més, la nova presentació compta amb diferents nous dipòsits de gran rellevància, com ara un conjunt important d’obres de Josep Maria Jujol, un conjunt d’obres d’Antoni Gaudí, Aleix Clapès i altres autors modernistes, procedents de la Basílica de la Sagrada Família i del fons familiar de Josep Maria Jujol, entre d’altres. La col·lecció es distribueix en quatre grans àmbits i un epíleg: «L’ascensió de l’artista modern», «Modernisme(s)», «Noucentisme(s)» i «Art i Guerra Civil». L’epíleg està dedicat als anys de la immediata postguerra i a la dècada de 1950. Un punt central de la nova presentació són les sales dedicades a les arts del modernisme, moviment que abasta tots els camps de la cultura i del qual Barcelona és una de les capitals europees. El nombrós i complet conjunt d’obres d’Antoni Gaudí, de Jujol i d’altres arquitectes del període, juntament amb les produccions d’artistes com ara Casas, Rusiñol, Utrillo, Nonell, Casagemas o Picasso, converteixen el Museu Nacional en l’espai de referència per a les arts d’aquest període. A aquests noms cal afegir una important representació d’artistes espanyols i europeus, de Regoyos a Zuloaga, de Sisley a Edvard Munch. Espais importants també són els dedicats a les dècades de 1920 i 1930 que guanyen presència amb la inclusió de moviments com ara el realisme màgic, l’art social o els diferents surrealismes. També es posa en valor el treball de dones artistes, com Lluïsa Vidal o Méla Mutter, històricament marginades. La complexitat de les avantguardes està representada per les Galeries Dalmau i per artistes tant dife- rents com ara Manolo, Juan Gris, Olga Sacharoff, Otho Lloyd, Barradas, Torres-García, Gargallo, Juli González o Salvador Dalí, i arriba fins als creadors vinculats al surrealisme, al racionalisme, i d’altres moviments característics dels anys 1930, des del logicofobisme fins al GATPAC i ADLAN, per conclou- re, ja després de la Guerra Civil, amb Dau al Set, entre d’altres. A més, tot aquest període és testimoni del apogeu dels nous mitjans de masses, com ara la fotografia, el cinema i la publicitat, que a la per- manent es mostren simultàniament als mitjans més tradicionals. Un altre dels punts culminants del recorregut es produeix a les sales dedicades a la Guerra Civil, període del qual el museu compta amb una extraordinària col·lecció. A més de les arts tradicionals, com po- den ser la pintura i l’escultura, representades, entre d’altres, per artistes com Juli González o Picasso, també s’explica a través de la gran explosió de les diferents tècniques fototipogràfiques, absolutament relacionades amb els experiments de les avantguardes que es va produir en aquell moment: cartellis- me, fotografia, fotomuntatge, etc. El recorregut finalitza amb un epíleg dedicat a la recuperació de l’avantguarda als anys 1950, i presenta un significatiu conjunt d’obres préstec del MACBA. En aquests anys, el grup Dau al Set representa el final del cicle clàssic de les avantguardes iniciat 40 anys enrere i truncat per la guerra i la postguerra, al mateix temps que també significa un nou inici. A la imatge, detall Uruguai. 1939, d’Joaquim Torres-García. Museu Nacional d’Art de Catalunya.