40è aniversari del Teatre-Museu Dalí

El Teatre-Museu Dalí ha rebut la visita del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Han assistit a la pre-estrena de l’acte commemoratiu del 40è aniversari del Teatre-Museu Dalí de Figueres, que va obrir les seves portes per primera vegada el 28 de setembre de 1974. Han estat rebuts pel president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós, i per l’alcaldessa de Figueres i patrona de la Fundació Dalí, Marta Felip. També hi eren presents el director del Teatre-Museu, Antoni Pitxot, la directora del Centre d’Estudis Dalinians, Montse Aguer, el secretari general de la Fundació Dalí, Lluís Peñuelas, i el gerent Joan Manuel Sevillano. A la pre-estrena, hi han estat convidats els patrons de la Fundació Dalí i els socis dels Amics dels Museus. L’acte central de la celebració serà les nits del diumenge 28 i dilluns 29 de setembre, de les 10 de la nit a  la una de la matinada, quan el museu tornarà a obrir les seves portes però, aquesta vegada, de forma gratuïta. La visita tindrà la particularitat que es projectarà la creació audiovisual Teatre-Museu Dalí. Un somni teatral a 6 espais diferents i tindrà una durada total de 35 minuts. L’aforament es regularà de manera que accedeixin a l’interior grups d’unes 50 persones cada 10 minuts. És un projecte audiovisual creat ex professo per celebrar el 40 aniversari de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, imatges que ens endinsen en l’obra i en el personatge de Salvador Dalí. Les paraules de l’artista i la música juntament amb les imatges se succeeixen amb ritme i pretenen establir una connexió amb els espectadors que poden gaudir d’un recorregut pels diferents espais del Teatre-Museu acompanyats del mateix Dalí. Mitjançant unes espectaculars projeccions audiovisuals que hem titulat Teatre-Museu Dalí. Un somni teatral, Salvador Dalí apareixerà al seu museu a través de finestres de la façana, saludant el seu públic i anunciant la creació del seu museu, que defineix com el centre espiritual d’Europa. Vol que aquest museu sigui una joia per a Figueres i per la seva terra, i que contingui tots els símbols empordanesos. Dalí juga amb l’espectador i mostra la seva faceta més histriònica però també el seu dia a dia al Teatre-Museu. Veurem també l’artista treballant en un espai en obres, contemplant, transformant tots els espais i finalment, a la inauguració del dia 28 de setembre de 1974 protagonitzat per una gran desfilada daliniana amb majorettes, gegants, capgrossos i una banda de música. Un cop dins el museu, Dalí ens convida a endinsar-nos a l’interior més íntim del seu cervell. Som dins el museu, la seva gran obra, sota la cúpula geodèsica des de la qual Dalí es mostra ara a través d’imatges d’un screen test de Warhol per a Dalí de mitjans dels anys 60s, cedides per The Andy Warhol Museum de Pittsburgh. Foto Pere Duran. En un tercer espai, i com pura màgia, s’encén la vidriera i se’ns fa visible el món del somni. És Dalí qui explica que treballa fins i tot quan dorm i que les seves millors idees provenen dels seus somnis. Els decorats per a Spellbound (Recuerda) i els dibuixos que va crear per a Destino de Disney il·lustren aquest apartat. L’artista apareix i desapareix com si fos un il·lusionista, o es diverteix fent pintar un eriçó de mar amb un bastonet  i recita Calderón de la Barca: “La vida és una il·lusió, un frenesí, un engany, una ficció...”. Ens situem, ara, en el gran escenari de l’antic teatre, davant del teló que Dalí va dissenyar per al ballet Laberint, on es projectaran imatges de l’artista mentre defineix el centre de la cúpula del Teatre-Museu com el lloc on hi ha tot el nou món insospitat i al·lucinant del surrealisme i manifesta la seva voluntat que es converteixi en centre espiritual d’Europa, un museu inacabat i que mai serà acabat perquè cada setmana hi haurà coses noves i desconcertants. Segons Dalí, l’obra d’art no és tant per les obres que conté, sinó el mateix museu com a objecte surrealista. Ens traslladem, llavors, al pati de les Loggies per veure: What’s My Line, un programa de concursos americà (CBS) de 1957. Dalí Dizzy Dinner, 1941, festa amb el nom de “Surrealistic Night in an Enchanted Forest” organitzat per Dalí i Gala a l’Hotel Del Monte, a la península de Monterey. És un sopar benèfic que el MoMA de Nova York organitza per recollir fons per ajudar els artistes europeus refugiats als Estats Units a causa de la Segona Guerra Mundial. Fragment d’Spellbound, de Alfred Hitchcock, 1945. Seqüència onírica basada en dissenys de Salvador Dalí. Destino, 1946, Guió i animació inacabats de Salvador Dalí. Producció: Walt Disney. Acabat el 2003 (direcció: Dominique Monféry; producció: Baker Bloodworth i Roy Disney). Les persones accediran al museu en grups i, per això, serà una experiència col·lectiva que es podrà compartir i que estarà relacionada amb alguns dels llocs més emblemàtics del Teatre-Museu com ara la cúpula o la vidriera. Per a aquesta creació, s’ha dut a terme una important i laboriosa investigació. S’ha fet recerca en imatges d’arxiu des dels anys 40s, com les del 1941 en les quals es veu un sopar surrealista organitzat per Dalí i Gala a l’Hotel Del Monte, fins a imatges més recents dels anys 70s. Podem veure la faceta més pública de Dalí, com quan organitza performances o el Dalí que obre les portes de casa seva a Portlligat als operadors del NO-DO i improvisa shows; o alguns fragments d’entrevistes com aquella feta per Joaquín Soler Serrano el 1977 o la de Paloma Chamorro en 1979, algunes pel·lícules protagonitzades per Dalí com l’Autoportait Mou de Salvador Dalí. Veurem també imatges d’obres de l’artista com els decorats que va fer per a Spellbound de Hitchcock o el teló de fons per a l’espectacle de teatre del Juan Tenorio. D’una altra banda, a la plaça Gala-Dalí, tindrà lloc la projecció del documentalAutoportrait mou de Salvador Dalí dirigida per Jean-Christophe Averty, de l’any 1966, que es podrà veure en sessió contínua fins la 1 de la nit. S’ha volgut rememorar les sessions que en vida de Salvador Dalí ja s’havien celebrat a fora la plaça Gala Dalí. Les imatges han estats cedides per arxius estatals com la Filmoteca Española (NO-DO) i  RTVE, i internacionals com l’INA (Institut National de l’Audiovisuel), Istituto Cinecittà Luce de Roma, l’Harry Ransom Center, ITN, The Andy Warhol Museum, Disney entre d’altres. Durant l’horari d’obertura normal del diumenge 28 de setembre, que és de 9h a 20h, la visita al Teatre-Museu serà l’habitual amb una excepcionalitat: una audició de sardanes sota la cúpula a càrrec de la cobla Bisbal Jove. Interpretaran tres temes: Vells amics, de Joaquim Serra; Daliniana, d’Agapit Torrent; i La sardana de les bruixes, d’Enric Sans. Les projeccions són fruit de l’estreta col·laboració entre la Fundació Dalí i la productora Doc Doc Films, empresa de nova creació amb un peu a l'Empordà i un altre a Barcelona, orientada a la producció de documentals (biogràfics, publicitaris, etc.) i també a la posada en escena d’esdeveniments audiovisuals. Teatre-Museu Dalí. Un somni teatral ha estat dirigit per David Pujol amb la col·laboració de Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians. David Pujol ha estat el director de projectes com El Bulli, historia de un sueño, Documenting Documenta, Cadaqués, l’excepció o Morir en 3 actes. La producció executiva ha anat a càrrec d’Ivan Carrero i l’edició, de Jordi Muñoz i David Pujol. Pujol i Aguer ja van col·laborar a la creació del documental Dalí-Pitxot, l’al·legoria de la memòria, presentat el darrer mes de març al castell de Púbol i que va ser guardonat dissabte passat dia 20 de setembre, a Moscou, amb el primer premi AVICOM en la categoria de documentals de llarga durada.