Paper-Art a l'Hotel Romàntic

La convocatòria del Paper-Art ha arribat a la seva tercera edició. Nou artistes sitgetans: Anna, Blanca, Rosser, Andrea, Pilar, Hamid, Marcial, José Antonio i Paco, vinculats a la Tertúlia Bohèmia presenten una mostra sobre paper en l’àmbit d’entrada de l’hotel Romàntic on es ret un sentit homenatge a Marc Egger, pintor establert a Sitges que va morir el 22 de juliol del 2014. Una composició fotogràfica de Roby (Roberto Franco) recorda Marc Egger que també apareix en una foto de Joan Iriarte on Marc està acompanyat de la seva esposa Andrea Zurek, artista plàstica, a la casa de Sitges i amb les seves obres: pintura i escultura. El Paper-Art s’inicià al Café de l’Art del Retiro, convertit ara en la ludoteca Doctor Game. El segon any fou presentat a l’estudi d’En Vidal al carrer d’en Bosch on l’art hi te un refugi. L’hotel Romàntic acull ara aquesta exposició que aposta per la independència i la varietat de plantejaments units per l'únic nexe del paper com a matèria, suport i base per a mostrar els diferents aspectes de l’art actual. La multiplicitat de possibilitats creatives del mil·lenari producte humà d’origen xinès, pren volada en aquesta manifestació Paper-ART: Rosser Aldabó hi presenta dues noves menines, dibuixos de figurins vestits amb ornaments dels espais sitgetans més emblemàtics que representa. La Menina del Romàntic amb motius dels respatllers i de les rajoles, del trencadís ceràmic i el vitrall de la porta d’entrada. L’altra Menina és la del palau sitgetà de Maricel. Blanca De Nicolás aporta dos dibuixos a llapis damunt paper. El treball realista evoca sentiments i ens parla amb símbols. El violí penjat de la maneta d’una porta diu: silenci no molesteu. L’abraçada entre dos nois és l’altre dibuix que Blanca De Nicolas presenta, dos homes donant-se conhort, símbol de la germandat que els tertulians cultivem. Hamid al-Meshhedani aporta el treball de gravat damunt paper i un dibuix d’aparença abstraccionista. El gravat en dos colors i de dues planxes ens remet a un pòrtic i a l’enrajolat de les voreres sitgetanes. L’altre és un dibuix quasi violent, viu i en moviment que posa al descobert a la fragilitat de la columna. L’escenari de Pilar Ramon acostuma a ser sempre el del passeig de Sitges amb la muralla del baluard, aquest cop nevats. En els dibuixos a sanguina hi ha sentiment de pertinença, són robustos i a la vegada lleugers. Les figures transmeten serenitat, dolcesa, i un punt de melangia. Són originals de Pilar Ramon d’una genealogia talment noucentista. Anna Rodà ha volgut cercar i evocar la ciència de Mme. Curie, Marie Sklodowska, experimentant tècniques d’impressió i treballant en espirals de cargols i blaus. Jose Antonio Serrano ens ofereix dues obres ben diferents de relleus i amb contrastos, de textures i geometries. Paco Muñoz Anglada treballa les suavitats irisades de colors subtils com si fossin onades d’aquarel·la. Marcial segueix en el seu joc de transparències de color, ara cobrint les lletres i els titulars del diari. Andrea Zurek ha confegit un petit fractal, molinet de paper, en record a Marc Egger realitzat a base dels sobres amb el segell d’aquell Molino de las Cuevas, reconstruït pedra a pedra i recuperat pel poble de Torre del Compte (Terol), allà l’artista de les fosforescències hi va bastir seu taller d’estiu, més enllà de Calaceit i de Horta de Sant Joan on va arribar-hi seguint les passes de Picasso. Marc Egger segueix brillant en el record dels amics, a Sitges, al Matarranya i ara també a la ciutat dels gratacels, Fresh Window Gallery exposa els seus quadres de Marc Egger.