Isabel Banal, Traç i Relat de les Belles Coses Falses a Arts Santa Mònica

Arts Santa Mònica presenta des del 23 de setembre al 16 de novembre Via Lacta d'Isabel Banal (Castellfollit de la Roca, 1963). En aquesta exposició, mostra projectes oberts i de llarg recorregut disposats sobre cinc taules. La taula ha estat un dels elements centrals des dels inicis de la seva trajectòria escultòrica, un referent a l’espai de treball creatiu i domèstic i una metàfora de la terra, en la seva doble accepció semàntica de sòl i terra. En l’esperit dels calendaris, les obres registren el dia a dia a través de gestos comuns com: recollir, mirar a terra, caminar, apilonar, dibuixar, esborrar... Imatges que sumades fan una crònica dels nostres dies i enteses com a conjunt formen un univers amb múltiples capes de lectura. Del 7 d'octubre al 8 de desembre es podrà veure Traç, el dibuix com a eina de coneixement comissariada per Òscar Guayabero. No es tracta d’una exposició d’obres d’art, encara que sí que hi ha dibuixos magnífics. És una posada en escena d’una idea, col·locant el focus d’atenció en la potencialitat del dibuix com a mecanisme de creació de coneixement. Hi trobareu nombrosos artistes, de diferents disciplines com: Pablo Picasso, JM Mestres Quadreny, Carles Puche, Ll. Domènech i Montaner, Ferran Adrià, Joaquim Torres Garcia, Joan Matamala, Jordi Colomer, Marc Mascort, Oscar Niemeyer, Domènec, Giovani Battista Piranesi, Iñaki Cerrajeria, Miguel Gallardo, Fernando Bellver, Clara Nubiola, Miquel Vilà, Jaime Serra, David Ymbernon, Joan Scaramuix, Emiliana Design entre molts d’altres Del 14 d'octubre al 8 de desembre s'ha programat Relat de les Belles Coses Falses, exposició de paisatges comissariada per Blai Mesa. Els darrers anys, el paisatge coneix un apogeu que el referma com a tema estrella de les arts visuals, una categoria que manté des de fa més d’un segle i mig. Com aconsegueix anar reeditant aquest interès? Precisament a través de la seva capacitat de renovació, que permanentment el porta a trobar nous “territoris” per representar. El recorregut que segueix el paisatge és la història d’una ampliació d’interessos, d’una evolució que ha anat incorporant visions noves, inèdites i sovint inesperades. A la imatge, detall d'estructura i connnexions... de Santiago Ramon i Cajal (exposició Traç).