En ocasió de la celebració del tricentenari de 1714, l'artista Perejaume ha elaborat un projecte per al Museu Nacional de Catalunya (MNAC), al voltant de les connexions entre la tradició artística i l'avantguarda en l'art català. Aquest treball, realitzat a partir d'obres, algunes d’anònimes, i d’altres de Joan Amades, Antoni Maria Alcover, Ramon Amadeu, Lluís Bonifàs, Joan Brossa, Juan Caramuel, Josep Comes i Solà, Joan Coromines, Salvador Dalí, Lluís Domènech i Muntaner, Apel.les Fenosa, J. V. Foix, Eduard Fontserè, Marià Fortuny, Josep Maria Jujol, Frederic Macau, Marià Manent, Ramon Martí Alsina, Cèsar Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz, Antoni Tàpies, Josefa Tolrà, Francesc Tramulles, el Vistaire de Sant Jeroni, Jacint Verdaguer i Bernat Vila, proposa una mirada transversal sobre la creació artística catalana i la idea d'un possible fil conductor invisible que la faci recognoscible al llarg dels segles. El projecte es podrà veure del 9 d’octubre del 2014 a l’11 de gener del 2015.
El Museu Nacional vol comptar de manera continuada amb la presència d'artistes i creadors contemporanis mitjançant intervencions o presentacions puntuals. El museu és un espai viu i crític que, per naturalesa, és el lloc dels artistes. De fet, tos els artistes han treballat sempre partint de la tradició anterior i, en aquest sentit, el treball del Museu Nacional amb els creadors contemporanis ha de produir diàlegs i revisions crítiques de la col·lecció.
En paraules de Perejaume mateix serà una exposició "d'aparellaments d'obres que desvetllen un sota camp persistent i discret. Amb una especial atenció cap a les formes ovalades, d'origen tubular, bulbós, astronòmic o corporal."
Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) sovint ha estat associat amb un conjunt de pràctiques que inclouen la pintura, l'escriptura i la performativitat pròpia de les obres d'art en ser desplaçades.