L'escultura naturalista d'Enric Pladevall a la Galeria Ignacio de Lassaletta

No és cap primícia anunciar que l’escultor Enric Pladevall pren la natura com a referent, no només per buscar els materials creatius, sinó també per trobar els motius, les formes i els organismes que acaba configurant. La seva proposta naturalista es compila a l’Olivar, un jardí d’escultures colossals, situat des del 2004 a Ventalló (Alt Empordà). En aquesta ocasió, però, som dins la galeria, amb una vintena de peces de petit i mitjà format, que tanmateix ens recorden massa sovint (és el cas de La casa de l’artista) els tòtems, que com a menhirs contemporanis ha sembrat enmig d’un entorn rural. L’escultor torna de manera recurrent al paisatge natural i, per a l’ocasió, empelta fusta amb metalls, filferros i clovelles de diversos fruits, tot treballant –assegura parafrasejant el poeta Vinyoli– “amb l’inconegut”. Al cim d’un mar de boira sorgeix de la paret com un dit índex que interpel·la el visitant. Pladevall ens dóna, aquí, algunes pistes interpretatives i resulta que aquesta obra, a priori, delicada i discreta per passar desapercebuda entre els bronzes d’animals que no existeixen (Testa i Trespeus), la instal·lació en negre Orgànic o el contundent Paisatge, té el seu origen en la pintura Caminant damunt un mar de boira, de Caspar David Friedrich. I aquí és quan entenem, a la fi, que l’artista està rendit irremeiablement al poder sublim de la natura. L’artista vigatà desplega el seu imaginari forestal a la galeria Ignacio de Lassaletta de Barcelona fins al 27 octubre. A la imatge, Al cim d'un mar de boira d'Enric Pladevall.