Sitges 2014: El formiguer

Amb l’estrena de [REC]4 el festival de cine iniciava el dia 3 d’octubre la seva apocalíptica singladura. El 47é Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha omplert Sitges d’una activitat frenètica i multitudinària, semblant a la d’un formiguer. fileres de fans i cinèfils, uniformats en negre, esperen pacients que les portes de les sales de projecció s’obrin i comencin a sonar els xiulets, pit pit, de les màquines validadores d’entrades, una de les novetats enguany en aquest reconegut, Sitges’14, com el festival de festivals. De bon matí han arribat centenars d'infants amb autobús des de Ribes, Sant Boi del Llobregat i també de Sitges mateix, els de Reus al final se’n han desdit, era una sessió massa matinera pels del Baix Camp. Aquests menuts, que han vingut a veure Minúscula, una peli en 3D, són el planter, les nimfes i les crisàlides, d’aquesta enorme piràmide que és la indústria (cultural) del cinema. El terror infantil, i la pertorbadora angoixa de la seva mare, a causa d’un llibre Pop-up, amb el misteriós i sinistre personatge “The Babadook” va caure damunt els espectadors com a presagi de què els somnis poden convertir-se en la pitjor de les realitats i que sempre és millor mantenir alimentat el monstre interior amb petits sacrificis que enfrontar-s’hi quan està famolenc. L’agosarada proposta del Sitges’14, tant la fílmica com la de les activitats paral·leles és talment un despropòsit per la impossibilitat d’abastar el muntant de les tres sales oficials, cinema Prado, El Retiro i Auditori Melià. Aquest Sitges’14 ha comptat ja amb la seva particular desfilada de no-morts (Zombis) un subgènere de terror que ha esdevingut gènere en ell mateix, creant tota una munió d'híbrids i declinacions que es reprodueixen amplament pel sistema d’espores i/o per fragmentació. Les nits a Sitges són plenes d’ulls somnàmbuls: ulls d’extraordinaris seguidors de variades tendències fílmiques, ulls perseguidors d’actrius i directors, ulls de zombis amb aparença albina d’home de les neus, Yetti. Els animals a Sitges són inquietants representacions de les nostres pors ancestrals: els micos engabiats salten fins a alliberar-se, perseguint la noia protagonista que s’enfila per unes escales d’un vaixell en quarantena. Musaranyes que no poden sortir del cau, rates de laboratori o de biblioteca que persegueixen els seus somnis fins a devorar-los. També l’art contemporani s’amaga en aquestes històries fictícies, en els falsos documentals i en les pel·lícules trobades a les golfes d’un casalot de reminiscències victorianes. L’home del barret, molt semblant a aquell artista alemany amb nom de bou impronunciable, es deixa robar per tres nans en la distància d’una central hidroelèctrica russa. Qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència. Les elucubracions, els guions i les adaptacions també necessiten la màgia per a fer-se simpàtics al públic festivaler que abarrota els hotels de Sitges. Trobar aparcament resulta una pel·lícula de ciència-ficció, cal anar armat de les aplicacions telemàtiques i consultar els mapes que canvien segons les circumstàncies. Avui dia, dilluns, el festival ha vist com a King Kong coronava la terrassa del Melià gran Sitges, atrapant avions, vaixells, helicòpters, tota mena d’artefactes mòbils i les voluntats d’aquestes formigues que s’alimenten dels somnis i dels malsons.